EN EL TRASPÀS DE VICENÇ FERRER

XAVIER MERINO I SERRA Avui de bona hora la ràdio m'assabentava del traspàs de Vicenç Ferrer, català universal, que ha dedicat la seva vida als més desafavorits de l'Índia.
Vicenç Ferrer i Moncho, nat a Barcelona el 1920, entrà a la Companyia de Jesús el 1944 i el 1952 es traslladà a Mumbai. En la primera missió a Manmad, Maharashtra, començà d'ajudar els pagesos: els feia un petit préstec perquè es poguessin abastir d'aigua per als cultius. En retornar el préstec el camperol, sense cap interès, els diners es deixaven a un altre pagès. Organitzà petites cooperatives per a l'excavació de pous, conduccions d'aigua i parcel·les de regadiu, mentre impulsava, en uns terrenys cedits, la construcció de dues escoles, un hospital i dues residències per als mil alumnes que ja tenia.
L'any 1968 les classes dirigents van aconseguir que se'n dictés l'expulsió. Un moviment de protesta dels camperols, amb una marxa de 250 quilòmetres en què participaren trenta mil persones, obligà Indira Gandhi, el 1969, a revocar l'ordre, reconèixer la seva tasca i permetre-li de retornar al país. S'instal·là a Anantapur, a l'estat d'Andhra Pradesh on ha dut a terme, en els darrers quaranta anys, el gruix de l'obra que ha beneficiat directament més de dos milions i mig de persones.
El 1970 es secularitzà i es casà amb Anne Perry, periodista anglesa que li havia fet costat des de la seva expulsió el 1968.
Explicar amb detall tota la seva obra seria llarg i prolix i és una informació fàcil de trobar. Des de ben jove, pel seu seguiment del Jesús de l'evangeli, decidí dedicar la seva vida als més pobres, discriminats, malalts, ... I ho ha fet durant els darrers setanta anys en una vida de lliurament total que hauria de ser exemple per a tots. Que reposi en pau.