I si haguessin matat a Franco?

EFE/DDG Qué hagués passat si dos militars haguessin tingut èxit a Ceuta en el seu pla d'assassinar al general Francisco Franco?. Aquesta hipòtesi és la que es planteja en la novel·la del periodista Carlos Fonseca (Madrid, 1959) basada en un fet real ocorregut en la ciutat ceutina.

En una entrevista amb EFE, el periodista ens compte la trama de la seva novel·la "Temps de memòria", recentment publicada, on juga amb la hipòtesi de què hauria passat si els soldats José Rico i Pedro Veintemillas haguessin tingut èxit en el seu pla per assassinar a Ceuta al general Francisco Franco abans que es produís el cop d 'Estat.

Fonseca arriba així a la ciutat en la qual es teixeix una trama que podria haver canviat el curs de la història d'Espanya i que suposa, segons l'autor "un deute de memòria i dignitat amb els quals van lluitar en el bàndol republicà".

La novel·la se centra en les investigacions d'un historiador, Ernesto, qui troba a l'arxiu del Tribunal Militar, una carta enviada en 1937, en la que un alt càrrec comunica als pares del cap José Rico que el seu fill ha estat afusellat.

El document desperta l'interès de l'historiador que se'n va endinsant en la biografia d'aquest jove destinat l'any de l'aixecament militar en el batalló de Caçadors del Serrall.

És una arrencada de valentia, compromís amb la República i innocència, que comença quan José Rico, un soldat natural de Monleras (Salamanca) i de 21 anys, s'assabenta que el cap de l'estat Major, Francisco Franco, va a recalar a Ceuta abans de començar la seva marxa cap a la península.

Llavors, proposa als seus companys disparar contra ell durant l'encontre que té previst realitzar amb els soldats però Franco mai departirà amb ells, no obstant això, algú delatarà les intencions dels insurrectes, segons ens revela l'autor del llibre en l'entrevista.

Per a això, Carlos Fonseca s'ha recolzat en el testimoni de tres germans del cap Ric que encara viuen "un en un poble de Salamanca, un altre a Barcelona i un altre en un poble de Zamora, dels set germans que tenia una família que va passar per autèntiques penúries".

Abans que Franco parteixi cap a la península, tots aquests són empresonats i més tard afusellats.

Durant els dies que va ser a la presó, José Rico escriu un diari i en ell compte la seva desesperació, l'angoixa que sent pel dolor de la seva família i l'horror davant el que està succeint.

Ernesto llegeix aquest diari i amb els apunts biogràfics de José Rico, decideix seguir-lo el rastre fins a trobar Toño, germà de Ric i únic membre de la família que queda viu.

Toño és l'últim testimoni que pot donar compte del sofriment que va suposar la Guerra Civil i la postguerra per a famílies anònimes la història del qual, una vegada morts els protagonistes, a penes quedarà en alguns documents.

La documentació de Fonseca per a aquesta obra ve de la lectura de la ressenya de l'historiador ceutí Francisco Sánchez Montoya sobre l'intent fallit de matar a Franco, d'investigacions fetes en el poble del cap Ric (Monleras, Salamanca) i de l'acta de consell de guerra i sentència contra José Rico, ja que el seu sumari s'ha extraviat.

Francisco Sánchez Montoya revela a EFE que el descobriment li va suposar "centenars d'hores de treball" i que és una "gran satisfacció" que la seva història hagi estat recollida en aquesta novel·la.

Carlos Fonseca està especialitzat en informació sobre terrorisme, ha treballat en els diaris 'Ja' i 'L'Independent', i fins fa poc ha estat cap de la secció d'Actualitat de la revista 'Temps'.

Entre els seus llibres destaquen 'Garrot vil per a dos innocents' (1998), 'Tretze roses vermelles' (2004), 'Negociar amb ETA' (2006) i 'Rosario Dinamitera' (2007).

L'Associació de Revistes d'Informació (ARI) el va elegir 'Periodista de l'any' el desembre de 2005.