lancaster i gardner ´The Killers´

GIRONA | MARTA PALLARÈS Hi ha frases mítiques a la història del cinema que ressonen a les oïdes dels amants del setè art, com el presumptuós xiulet que Lauren Bacall demanava a Humphrey Bogart a Tenir i no tenir. De la mateixa manera, hi ha imatges de parelles d'actors i actrius que van contribuir amb la seva química dins de la pantalla (i en ocasions, també fora) a convertir en llegenda alguns títols del Hollywood clàssic. I són seixanta d'aquests duos els que protagonitzen Parelles de cinema, la nova i excepcional mostra fotogràfica del Museu del Cinema de Girona.
El director del Museu, Jordi Pons, apunta que hi ha dos elements principals que vehiculen la mostra. Per una part, òbviament, hi ha la "química sensual i intel·lectual que algunes parelles van fabricar espontàniament en algunes pel·lícules", en paraules de Juan Marsé, que és qui signa el pròleg de l'exposició. I de l'altra, la possibilitat expressiva d'unes fotografies de gran qualitat i tècnica, que són capaces de captar aquesta química que depassava la gran pantalla. "Cal tenir en compte", remarca Pons, "que parlem del Hollywood dels grans estudis, amb pressupostos gairebé il·limitats, i que contractaven els millors fotògrafs de l'època per immortalitzar els actors i actrius que protagonitzaven les seves produccions".
Parelles de cinema mostra imatges des del 1920 al 1970; hi ha, però, una excepció en les dates molt curiosa i que va obrir camí a la resta d'amors a la gran pantalla. I és que la mostra s'inicia amb el primer petó de la història del cinema, protagonitzat per May Irwin i John Rice el 1896. A partir d'aquí, hi ha tota mena de relacions amoroses plasmades en blanc i negre: "Del cinema mut amb Douglas Fairbanks i Mary Pickford; amors que van passar a la vida real, com el de Bogart i Bacall o Katharine Hepburn i Spencer Tracy; i fins i tot parelles que malgrat funcionar extraordinàriament bé al cinema no se suportaven, com Fred Astaire i Ginger Rogers", explicava el director del museu. I acompanyant-los, fins a una seixantena de parelles de contrastada solvència romàntica a films com Allò que elvent s'endugué, L'home tranquil, La gata sobre el teulat de zenc i Bonnie i Clyde - que, datada de 1967, és la pel·lícula més moderna que s'exposa ara a Girona -.
Pons va explicar que l'exposició s'ha coproduït amb Álbum Archivo Fotográfico, una empresa barcelonina amb qui es col·labora des de fa una dècada, i que ara ha aportat el material per a la mostra.
Àlex Marsé, responsable de l'empresa, explicava que aquest projecte va néixer com un encàrrec fet pel festival de cinema de Valladolid; i d'entre el milió d'imatges de les quals consta el seu fons, se'n van escollir seixanta. Menys per algun canvi, són les mateixes que integren la mostra que es podrà veure fins el 4 d'octubre a Girona. Val a dir que després la intenció és que l'exposició pugui itinerar a petició d'entitats i festivals.