fauré participatiu

ERèquiem
Cor Filharmonia, Cor Juvenil Gaia, Coral del GEiEG, Cor Juvenil Geriona, Cor Maragall, Coral Pla de Girona, Capella Polifònica, Cor Preludi, Coral Saba Nova, Cor de la UdG, Coral Xàntica; Coral Cantiga (cor convidat).
María Espada, soprano; Joan Martín Royo, baríton; David Malet, orgue; John Rutter, director
D DIA: 3 de juliol, Sala Simfònica de Auditori de Girona. Festival de Músiques Religioses i del Món.

n el desè aniversari del Festival de Músiques Religioses i del Món, un espectacle ha aglutinat tots els cors de Girona en un projecte d'envergadura que té l'energia i l'encert necessaris per una festa musical viva. Els responsables de l'Auditori continuen mantenint una gran sensibilitat per les formacions de la ciutat amb projectes estimulants.
La invitació d'un dels compositors i directors anglesos més populars i estimats genera moltes complicitats amb els cantaires que han reconegut en el seu treball una força comunicativa engrescadora.
El primer tram del concert es va centrar en les composicions del mestre de Londres que es caracteritzen per melodismes sobris però suficientment lírics i interessants tan pels intèrprets com per l'auditori. Els cantaires de Girona van enfrontar-se amb un repertori aparentment senzill però preparat a consciència. No hi van haver desajustaments ni malentesos amb el director. Els va faltar una línia de cant més homogènia i més ben timbrada que havien demostrat en ocasions anteriors.
La interpretació del Rèquiem op. 48 de Fauré ja és un altre cantar. Requereix una millor qualitat en l'emissió i un refinament més important del que van demostrar els cantaires. Moltes dinàmiques no van acabar de quallar amb la perfecció que demana la partitura i les veus masculines van patir certs entrebancs. No va ser una versió emocionant com altres concerts dels cors de Girona però el seu treball és molt meritori.
Els solistes, al seu torn, van fer un paper més que discret. María Espada no va emocionar gens amb la seva poc expressiva intervenció i Joan Martín-Royo, sobri i solvent, no va convèncer del tot. David Malet s'endú una menció especial per haver hagut de treballar amb un orgue de sonoritats tronades a voltes i feridores en més d'una ocasió. La direcció de John Rutter va ser professional però era evident que s'havia de centrar en els aspectes bàsics de la partitura per tal que tot arribés a bon port. Va ser un concert amb final feliç que s'ha de continuar cultivant. Les produccions com aquesta costen moltíssim esforç.