El Palau Robert presenta una exposició que repassa la historia del teatre de l'òpera barceloní. Amb especial èmfasi en els deu anys que han passat des de l'últim incendi, el 31 de gener de 1994, l'exposició fa un recorregut per les principals fites operístiques. El projecte de reconstrucció, l'edifici actual i la modernització de la direcció artística són alguns dels temes que tracta la mostra. Un testimoni de com ha fet el símbol operístic català per mantenir el seu cartell, els índexs d'ocupació i el prestigi que van estar a punt de sucumbir entre les flames. 'Liceu Òpera de Barcelona' es podrà veure del 15 de juliol al 10 d'octubre al Palau Robert.

Quan el matí del 31 de gener de 1994 les ràdios informaven que s'havia declarat un incendi al Teatre del Liceu, molts van ser els que van témer que fos el final de la institució. Deu anys més tard, i sota la protecció de l'administració, el Liceu torna a ser un símbol cultural per a Catalunya. Un teatre prestigiós que a l'exposició 'Liceu Òpera Barcelona' mira cap enrere per explicar com ha viscut la dècada posterior a la reconstrucció.

El Palau Robert ofereix, doncs, un recorregut a través de la història del teatre. Un recorregut que està estructurat en quatre apartats temporals, 'El Liceu, Abans, Llavors, Després i Demà' que agafen com a eix el fatídic incident del 94. La distribució de l'exposició s'inspira en la perspectiva isotòpica de la sala central des de l'escenari, a partir d'aquí, bona part de la mostra es desenvolupa sobre un sistema de lones que segueix aquesta filosofia de línies circulars i incorpora projeccions audiovisuals, fotografies i textos.

'Abans' inclou la història anterior a l'incendi. Des de la seva inauguració el 1847, a l'antic convent dels Trinitaris, fins al fatídic incident, una sèrie de fotografies expliquen els esdeveniments més importants que va viure el jove teatre. Uns cascos romans, de l'òpera 'Norma' de Bellini, que pengen dels sostre remeten al període clàssic de la institució.

'Llavors' és l'inici del renaixement del teatre, que s'explica a través d'instantànies de l'incendi i dels projectes de la posterior reconstrucció. El debat al voltant de la seva titularitat pública es va saldar amb un nou reconeixement jurídic del teatre i l'edifici es va reconstruir respectant l'aparença anterior, però amb una infraestructura tècnica molt avançada. L'obra es va fer d'acord amb el projecte d'Ignasi de Solà-Morales, Xavier Fabré i Lluís Dilmé, representat a l'exposició mitjançant dues maquetes.

'Després' engloba els deu anys d'activitat artística que van succeir a la reconstrucció. Les fites operístiques que ha aconseguit el Liceu representades en diferents detalls i fotografies. Des del vestit de Papageno de la 'Flauta Màgica' de Mozart, o fotografies amb les actuacions d'Eva Merton, Plàcido Domingo, Robert Bork o María Bayo, fins a una de les làmpades dissenyades per Ignasi de Solà-Morales per al nou edifici. Una mostra de la bona salut del teatre.

Finalment amb el títol de 'Demà' s'obre l'apartat dedicat al futur del Liceu. L'espai més audiovisual de l'exposició aboca als nous projectes del teatre. Des de la promoció de l'òpera per als més petits fins a l'aplicació de les noves tecnologies de les arts escèniques i musicals. L'adaptació del Liceu als nous temps, com són la retransmissió en directe a través d'Internet o el canal que ha obert a Youtube, queden recollits en aquesta sala.

En aquest sentit, cal destacar que el teatre té previst oferir la retransmissió en directe de l'òpera Turandot el dia 24 de juliol, al jardí del Palau Robert, a partir de les 22 h. Una projecció que es farà simultàniament a la platja de Sant Sebastià de Barcelona, on ja s'ha pogut veure altres anys.