GIRONA | JOAQUIM BOHIGAS
La religió va ser, i continua sent, el "principal eix aglutinador i estructurant" de les associacions marroquines a Catalunya, segons defensa Jordi Moreras (Barcelona, 1965), autor d'Actors i representacions. L'Associacionisme d'origen marroquí a Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2009). Moreras és del parer, davant "la rellevància que ha pres el factor religiós", i, en aquest, la diferència de criteris, "mantenir una alternativa d'organització associativa en clau sociocultural" a fi d'"oferir diferents camins d'expressió" En aquest sentit, raona que "tan negatiu seria negar la referència religiosa, com donar més credibilitat a les de caràcter secular". L'autor, que fa un recorregut sociohistòric per aquestes entitats, defensa que les administracions públiques no les han de "segregar" respecte a la resta i han de potenciar no els "lligams interns" sinó la participació en la vida col·lectiva.
La Comunitat Islàmica Hamza de Roses (1986) és l'entitat marroquina gironina amb més antiguitat al Registre del Departament de Justícia de la Generalitat. És, segons el volum, un oratori no inscrit com a associació sociocultural. La primera amb aquest objectiu va ser, amb data de 1993, l'Associació de Marroquins de la Garrotxa. El volum indica l'evolució (amb registres de 1991, 2003 i 2007) de la població en els trenta municipis catalans amb més de 1.000 marroquins empadronats. Salt (de 37 a 3.846, que ara representa el 14,8% de la població total); Girona (de 212 a 3.413, -4%-); Palafrugell (de 390 a 2.703, -13,9%-); Figueres (de 169 a 3.317, -8,9%-) i Roses (de 174 a 1.928, -13,1%-) en són els municipis gironins.
Ràtio
També amb dades de 2007, el llibre ofereix el nombre d'associacions, i la ràtio empadronats/associació. Si bé Salt i Girona (480 i 487 respectivament), i Figueres i Roses (301 i 350) presentaven una relació semblant, la xifra es disparava a Palafrugell (1.352), en haver-hi dues associacions. Jordi Moreras recorda que l'Informe Girona: cinquanta propostes sobre immigració (1992) incidia en el fet que la integració de nouvinguts implicava una participació de la vida col·lectiva, i que les associacions eren un "important instrument". L'autor argumenta que la societat catalana té una percepció de la comunitat marroquina errònia perquè no es troben en "situació de provisionalitat permanent, sempre de pas", sinó que hi ha "indicadors evidents del seu assentament". L'autor admet, però, que "se segueix generant un dubte crític respecte a la voluntat i/o capacitat per acomodar-se en aquesta societat".
Identitat
Un feminització lenta, l'augment progressiu del nombre de residents menors de quinze anys (repercuteix en l'àmbit educatiu) i la presència en llocs de treball no especialitzats són altres característiques del col·lectiu que recull el volum de Moreras.
REDUIR TEXT »
