La troballa de més gravats prehistòrics obliga a canviar el traçat Palamós-Platja d´Aro

PLATJA D'ARO | ACN/DANIEL BONAVENTURA Les obres de desdoblament de la C-31 entre Palamós i Platja d'Aro han deixat al descobert nous gravats prehistòrics sobre pedra a l'entorn de la carretera. Això ha ?obligat l'empresa encarregada de l'obra, Gisa, a variar lleugerament el traçat de la nova via, va explicar ahir el director de Cultura a Girona, Miquel Sitjar.

Aquestes restes se sumen a les primeres pintures rupestres descobertes el passat mes de juny, tal com va informar aquest diari. No obstant això, Sitjar va detallar que aquestes darreres "tenen menys importància". La Comissió del Patrimoni ha recomanat que es canviï el traçat de les obres per deixar la zona "lliure" per si, en un futur, es pot fer una recerca arqueològica per trobar més restes.

Pel que fa als primers gravats rupestres, Sitjar diu que no les podran treure del lloc on les han trobades perquè "és tècnicament impossible".

La voluntat inicial de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro era retirar les restes prehistòriques per poder-les exhibir al municipi. Ara bé, un informe tècnic presentat per Gisa ha posat sobre la taula que si s'intenten serrar les pintures de la roca "s'esmicolaran". Per això, Patrimoni ha decidit deixar-les al lloc on s'havien trobat, a tocar de la carretera, es taparan i s'estudiaran.

D'altra banda, la comissió de Patrimoni d'aquest mes de juliol també ha aprovat el projecte que preveu rehabilitar el castell comtal de Vilopriu, que acollirà l'Ajuntament i també sales polivalents. La Comissió ha fet corregir el projecte inicial perquè deixava vist l'aire condicionat.

Tombes antropomòrfiques

El projecte preveu reforçar les parets del castell, que data del segle XIV, i fer les adequacions internes necessàries per acollir les noves dependències municipals. També es preveu la conservació d'unes tombes antropomòrfiques (que tenen forma humana) que s'han trobat al pati i que seran visibles per a la gent que hi passi.

El delegat territorial de Cultura ha remarcat que aquest és un bon exemple de gestió del patrimoni perquè el recupera i el posa "a l'abast i gaudi dels ciutadans".