´La parenta rica de Barcelona´

PALAFRUGELL/GIRONA | JOAQUIM BOHIGAS
"Dorotea de Chopitea i de Villota. 1816-1891. Construir una Barcelona per a tothom" és el títol de la biografia escrita pel salesià Ramon Alberdi, traspassat el passat 29 de maig, sobre la figura de la filantropa que va deixar, en morir, un significatiu llegat, bàsicament en el sector educatiu i assistencial. Alhora, la biografiada, que va pertànyer a l'alta burgesia barcelonina, és un nom clau en la construcció i manteniment de l'església parroquial de Calella de Palafrugell, també del convent de les carmelites descalces de Puigcerdà i de la restauració del monestir de Santa Maria de Ripoll. Les Escoles Professionals Salesianes, La Salle Barceloneta, el Col·legi de Sant Ignasi, l'Hospital de Sant Joan de Déu, la Residència Germanes de Maria Reparadora o les ja no operatives Escola Gratuïta de les Corts i Col.legi Sant Vicenç de Paül són alguns exemples d'obres socials en què De Chopitea va intervenir, en la creació o suport, a Barcelona ciutat.
La relació de Dorotea de Chopitea, que havia nascut a Santiago de Xile i d'ascendència basca, amb Calella prové del seu sogre, Marià Serra, comerciant a Xile, i nascut a Palafrugell el 1775. Ramon Alberdi explica que, vídua (1882), la filantropa "venia a ser la parenta rica de Barcelona, disposada a ajudar" davant els parents que vivien, bàsicament, al Baix Empordà. Cita una persona de confiança a Palafrugell: Lluís Gonzaga Prats. Dorotea va ajudar l'Hospital de Pobres del citat municipi (l'Ajuntament li va agraïr, el 1883, la "gratitud"), però la construcció de l'església de Calella (beneïda solemnement el 1887), idea del rector Miquel Ferrer i Riera, va ser "la intervenció més important".
A fi d'aconseguir aquesta finalitat, la barcelonina va crear un "benefici" de 60 pessetes al mes a favor del capellà responsable de la gestió del recinte, aleshores situat en un barri mariner, resolt en la construcció d'una casa rectoral. Posteriorment, i amb entesa amb el bisbe de Girona, Tomàs Sivilla, va fundar, al 1889, un benefici eclesiàstic, lliurant 22.500 pessetes en títols del Deute Interior Espanyol del quatre per cent.

Puigcerdà
De Chopitea freqüentava, els estius, Puigcerdà, igual que altres membres de la burgesia, i l'aleshores bisbe d'Urgell, Salvador Casañas, li va explicar que una comunitat de monges de les carmelites descalces no podien acabar de construir un convent per manca de diners. La filantropa va donar 20.000 pessetes i el convent es va inaugurar el 22 de desembre de 1885. D'entre altres donatius, també va donar, el 1887, 40.000 pessetes per a la diòcesi.

Ripoll
Fruit de la Renaixença, el bisbe de Vic, Josep Morgades, va impulsar la restauració del monestir de Santa Maria (1886), organitzant, per exemple, juntes i delegacions per recaptar fons. Dorotea va quedar subscrita a Barcelona. El bisbe li va oferir pagar una pica baptismal. Va fer un donatiu que, segons el bisbe, "amb aquest o poc més, farem una capella per a la font baptismal que serà l'admiració dels intel·ligents", diu el llibre.