Desdibuixar la frontera

DANIEL BONAVENTURA GIRONA E
l tercer número de la revista Mirmanda analitza com històricament es va anar consolidant una frontera impermeable que va separar un mateix paisatge i una mateixa gent a banda i banda del Pirineu. Aquest nou número de Mirmanda, titulat Pensar l'(a)frontera, recull propostes per rebaixar al màxim les fronteres, si pot ser fins a la seva desaparició.
A més d'una revista, Mirmanda és una associació de gent de les dues bandes de la ratlla fronterera partidària d'impulsar un eurodistricte que aplegui les comarques separades per la frontera. Els responsables de la publicació recorden que no fan brindis al sol: Saragossa va acollir el 2005 una reunió dels responsables de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània de cinc regions: Aragó, Balears, Catalunya, Midi Pyrénées i Languedoc-Roussillon. Aquesta va ser la primera reunió celebrada després de la constitució solemne de l'Euroregió a Barcelona per part dels presidents de les cinc regions.
L'historiador Enric Pujol, membre del consell de redacció de Mirmanda i autor en aquest tercer número de l'article El cas català com a paradigma, troba necessari que la gent dels dos costats vegi "el vincle real que els uneix amb el conjunt de la catalanitat".
Pujol creu que "hi ha moltes possibilitats de rebaixar les fronteres al màxim, fins a la seva desaparició" i afirma que "aquesta és la línia política actual de treball de la Unió Europea".
La revista, codirigida per Oscar Jané i Joan Peytabé, vol contribuir a la supressió d'"aquestes autèntiques barreres físiques i mentals". Segons Pujol, la situació actual de frontera "tan impermeable" no existia abans del franquisme: "La frontera era molt més permeable, la gent passava amb molta més normalitat, no era una barrera". Segons l'historiador, el franquisme va dur a un tancament molt ferri per protegir-se d'una possible entrada dels aliats arran del Desembarcament de Normandia, al final de la II Guerra Mundial.