El Vaticà estudia que els fills dels capellans puguin dur els seus cognoms i heretar

ROMA | EFE/DDG
La Santa Seu estudia mesures per als cada vegada més nombrosos casos de capellans que viuen en concubinat i tenen fills, i entre les solucions que està contemplant es troba la de garantir als fills d'aquests el cognom del pare, així com també que puguin heretar els seus béns personals, segons assegurava ahir el diari italià La Stampa.
Segons el rotatiu, en les últimes setmanes es van celebrar diverses reunions impulsades per la Congregació per al Clero, que presideix el cardenal brasiler Claudio Hummes, per tractar aquest problema, que afecta, assenyala el diari del grup Fiat, especialment a Amèrica Llatina i a països europeus com Àustria.
Aquest no és un fenomen nou dins de la comunitat de sacerdots del Vaticà, però en contrast amb d'altres temps, afegeix el diari, els reconeixements de paternitat amb les proves d'ADN poden suposar una "allau" de procediments judicials per al reconeixement d'aquests fills i la Santa Seu "està preocupada per la multiplicació de causes milionàries, com les ocorregudes pels abusos sexuals als Estats Units".
El Vaticà, sempre segons la mateixa font, estudia garantir els drets socials a la dona i als fills, "amb una espècie de contracte civil que no els exclogui de l'herència, el que permetrà que els descendents rebin el cognom del sacerdot-pare, a la vegada que aquest continuaria exercitant el seu ministeri".
El diari afegeix que els fills heretarien els béns personals del sacerdot, mentre que els "béns de beneficis eclesiàstics, propietat de l'Església, seguirien en mans d'aquesta".
Gianni Gennari, teòleg i sacerdot casat després d'obtenir la dispensa papal, va afirmar a l'article de La Stampa que és "injust" que les diòcesis hagin de respondre amb el seu patrimoni de la "infidelitat i mesquinesa del seu clero. Gennari advoca per distingir entre els béns de la parròquia "dels dels sacerdots que no han sabut assumir les seves responsabilitats davant els homes, davant Déu, davant l'Església i sobre tot davant les dones que han implicat il·lícitament en les seves infidelitats".
Considera "just" reconèixer i tutelar els drets de les dones i dels fills nascuts d'aquestes relacions il·legítimes i afegeix que també podria ser el moment perquè el bisbe o la Santa Seu, "en virtut del caràcter indeleble del presbiterat, admeti una forma de ministeri eclesiàstic als capellans dispensats que hagin donat prova de maduresa humana i cristiana".