Quaranta-dos anys després de la seva estrena, Josep Maria Forn torna a exhibir als cines La piel quemada, una pel·lícula neorealista en blanc i negre que retrata la immigració que arribava a Catalunya i el turisme de la Costa Brava a l'Espanya de final de la dècada dels seixanta del segle XX.
La pel·lícula "torna a ser vigent" i "hi ha un públic que no l'ha vist", va assenyalar ahir durant la presentació de la iniciativa Lluís Valentí, de Versus, la distribuïdora actual del film.
La pel·lícula es reposarà en el cinema Alexandra de Barcelona i en deu sales més a partir d'aquest divendres, 7 d'agost, i la seva reestrena té el suport de l'Acadèmia del Cinema Català, a la qual pertany Forn.
Il·lusionat amb la reposició d'un film que es va veure a tot Espanya, Josep Maria Forn, productor, realitzador, guionista i director del film, va assenyalar que hi ha diverses generacions d'espectadors que no l'han vist i que la pel·lícula "està cada vegada més viva".
La piel quemada està interpretada per Antonio Iranzo i Marta May, que van ser premiats els anys 1968 i 1969 per la seva feina, es va rodar a Lloret de Mar i narra la peripècia d'un paleta de Guadix (Granada), que treballa a la Costa Brava en ple boom turístic.
En un muntatge paral·lel, mentre es va desgranant la vida del treballador de la construcció, assentat en el seu nou lloc de residència, es descriu el viatge de més de 30 hores en tren des de Granada de la seva dona i germà per reunir-se amb ell. Així, la pel·lícula permet veure com avui dia s'han substituït aquests treballadors que arribaven a Catalunya en tren des d'Extremadura i Andalusia pels immigrants que arriben del nord d'Àfrica, va assenyalar Ramon Colom, responsable del cinema Alexandra.
Frases en català, malgrat tot
El film "va entusiasmar Francesc Candel (autor del llibre Los otros catalanes) quan el va veure", i "continua viu", segons Forn, perquè sempre hi ha gent que s'interessa per ell, des d'una televisió alemanya fins a una universitat mexicana que l'exhibirà de nou al setembre, en un homenatge que es fa al cineasta durant un congrés d'història i antropologia.
La pel·lícula va tenir "l'encert de reflectir un moment de la vida col·lectiva del país fent una cosa que no es feia en el cinema espanyol: enfrontar-se a la realitat en lloc de respondre a la falsa realitat que exhibia el cinema de l'època".
El film va tenir diversos problemes amb la censura, entre els quals el que més va pesar, segons Forn, va ser la introducció de frases en català, cosa que es produïa per primera vegada en una pel·lícula espanyola.
Aquests problemes van ser superats no obstant això per l'"intent d'obertura" de José María García Escudero, director general de Cinematografia i Teatre. Una altra topada amb la censura, l'informe del qual conserva encara Forn, va ser el fet que, malgrat el seu joc de càmera per tapar diverses parts del cos nu de la turista que se'n va al llit amb el paleta, els censors encara opinaven que "el cervell del públic treballa, i sap que va despullada".
