Enrajolats, de les cases burgeses del segle XIX al Terracotta Museu de la Bisbal

LA BISBAL D'EMPORDÀ | M. P.
Pels volts de l'any 1840, coincidint amb un període de bonança econòmica i creixement demogràfic a la Bisbal, alguns rajolers van reorientar la seva producció tradicional a una altra de tarannà més industrial com és la fabricació de cairons fins per a paviments. L'any 2002, el Terracotta Museu va organitzar l'exposició "Enrajolats. La Bisbal (1839 - 1980)"per recuperar aquesta producció de cairons.
Recentment, el museu bisbalenc ha enriquit encara més aquest tema d'estudi amb la recuperació d'un conjunt d'enrajolats que encara es conservaven in situ a dos habitatges de la població. Es tracta, per una banda, de dos paviments de Can Cufí, un pis de finals del segle XIX, situat a l'edifici de Les Voltes; i de l'altra, de sis paviments més que enrajolaven tota la planta principal d'una casa de la mateixa època, de la plaça Nova. Aquesta extracció s'ha fet amb tota cura per garantir-ne l'òptima conservació i documentació.

Habitatges sumptuosos
La distribució i tipologia dels dos habitatges respon a les cases burgeses característiques de la segona meitat del segle XIX. Les habitacions de la part de davant són sumptuoses, amb alcoves, pintures a les parets i paviments diferents a cada habitació, amb sanefes més o menys complexes per marcar els canvis de paviments.
Aquests són, en aquesta zona, més rics i complicats en la seva concepció, amb un resultat estètic molt espectacular aconseguit amb la combinació de formes ?-amb un repertori geomètric molt ampli- i de colors. La idea gairebé sempre es basa en una composició central més o menys complexa, i una sanefa que l'emmarca, formada per peces especials amb un repertori de formes extens.
Des del museu s'explica que la col·locació d'aquesta mena de paviments no era senzilla, i era a càrrec d'autèntics especialistes. El sistema era plantejar l'enrajolat central que marcava la disposició de la sanefa i de tota la resta d'elements que configuren el paviment.
Hi ha, però, altres paviments de concepció més simple, basats en la combinació de diferents rajoles de formes geomètriques bàsiques i jugant amb els colors i les mides.
Per la marca de fàbrica que està present a la majoria de les peces, des del museu s'afirma que van ser fets per la fàbrica més important de cairons fins de l'època. Es tracta de l'empresa fundada l'any 1839 per Pere Pascual, que va ser un pioner d'aquesta indústria.
Pel que fa als paviments recuperats a la plaça Nova, són els que han aportat més novetats al catàleg, tant pel que fa a les seves formes com per la trobada de marques de fàbrica que encara no es coneixien, i són una bona mostra de la primera aposta industrial de la ceràmica a la Bisbal.
Actualment, el museu està rehabilitant l'edifici, redactant el projecte arquitectònic i museogràfic, on el tema dels paviments es perfila com un capítol important.

paviments fins, una forma artística per descobrir El Terracotta Museu ha treballat amb cura aquests paviments per garantir-ne una conservació i documentació òptimes.Combinació simple de formes hexagonals. Paviment amb rajola octogonal vermella i combinació de daus.Exemple d'una de les estances sumptuoses, amb combinacions de paviments, que s'han restaurat. Marca de fàbrica: "Pedro Pascual · La Bisbal". Una elaborada combinació de cercles, daus i sanefa.