Descobreixen 350 noves espècies en l´última dècada a l´Himàlaia oriental

MADRID | EUROPA PRESS/DDG
Científics de diverses organitzacions han descobert més de 350 noves espècies durant els últims deu anys a l'Himàlaia oriental, una àrea que està cada vegada més amenaçada pel canvi climàtic. Entre elles figuren granotes voladores i el cérvol més petit del món, segons l'organització conservacionista WWF, que recull en el seu informe The Eastern Himalayas-Where World Collide les troballes realitzades en aquesta àrea entre 1998 i 2008.
Les noves espècies són fruit del treball d'investigació de científics a la regió que comprèn des de Bhutan i el nord-oest de l'Índia fins al nord de Birmània, el Nepal i el sud de la Regió Autònoma del Tibet (Xina).
Durant aquesta dècada els científics desplaçats a zones muntanyoses amenaçades per l'augment de les temperatures van realitzar troballes com una petita granota voladora (Rhacophorus suffry), que usa les membranes de les seves llargues potes vermelles per desplaçar-se per l'aire o un muntjac (Muntiacus putaoensis), el cérvol més petit del seu gènere.
Segons WWF, des del punt de vista científic, un dels descobriments més importants és una espècie de gecko de més de 100 milions d'anys i que va ser trobat en una mina a la vall de Hukawng, al nord de Birmània. Es tracta del fòssil d'aquesta espècie de rèptil més antic trobat mai abans. En total, l'ONG recopila en aquest document informació de 244 espècies de plantes, 16 amfibis, 14 peixos, 2 aus, 2 mamífers i, almenys, 60 invertebrats.
El director del projecte de WWF Living Himalayas, Tarig Aziz, va subratllar que l'"enorme riquesa biològica i cultural" de l'Himàlaia oriental converteixen aquesta zona en una de les àrees més riques de la Terra en biodiversitat.
"A la vegada, constitueix una de les regions més vulnerables al canvi climàtic, per la qual cosa aquesta riquesa podria perdre's si no es reverteixen els impactes de l'escalfament global", va advertir.
Tradicionalment, les condicions del paisatge, escarpat i inaccessible, van dificultar les tasques d'investigació, per la qual cosa encara existeixen grans extensions que no han estat explorades biològicament.
El responsable del programa de Biodiversitat Terrestre de WWF Espanya, Luis Suárez, va insistir que, amb vista a la Conferència de les Parts que se celebrarà a Copenhaguen (Dinamarca) el mes de desembre vinent, "només un tractat just i ambiciós basat en la cooperació entre els països industrialitzats i els que estan en desenvolupament pot salvar el planeta".
"Aquesta serà l'única manera de preservar tresors naturals com els de la regió de l'Himàlaia", va afegir.
L'Himàlaia oriental és una regió que concentra la major densitat de tigre de Bengala i és l'últim bastió de l'increïble rinoceront indi.
Un dels objectius de WWF és conservar l'hàbitat d'espècies amenaçades com el majestuós lleopard de les neus, el tigre de Bengala, l'elefant asiàtic, el panda vermell, el takin, el langur daurat, el dofí del Ganges, o el rinoceront indi, així com els milers d'espècies de flora i fauna que, sens dubte, queden encara per descobrir a la regió de l'Himàlaia oriental.
La flora i la fauna de l'Himàlaia varia amb el clima, les pluges, l'altitud, i la terra. El clima té un rang que va des del tropical a la base de les muntanyes fins al gel permanent i les neus perpètues a les elevacions més altes. La quantitat de precipitació s'incrementa d'oesta a est al llarg del front de la serralada. La diversitat de climes, altituds, precipitacions i condicions del sòl, generen una gran varietat de plantes i de comunitats animals.