Un dibuix per al film que Dalí i els Marx no van arribar a fer, nova obra al castell de Púbol

LA PERA | EFE/ACN/DDG Un esbós de l'escenografia de la pel·lícula que Dalí havia de fer amb els germans Marx és la nova adquisició del Castell de Púbol. El piano surrealista, pel qual la Fundació ha pagat 310.000 euros, mostra la lluita entre dos mons, l'imaginatiu que tant fascinava l'artista, i el convencional. "És un dibuix totalment connectat amb el cinema, amb Hollywood, amb la imaginació, amb el somni i amb Púbol", va aclarir la directora del Centre d'Estudis Dalinians, Montse Aguer, referint-se a l'esbós d'una escena del guió frustrat dels tres artistes durant la presentació ahir de la nova adquisició. La directora va afegir que la iconografia del dibuix manté un lligam molt estret amb l'escenografia dels jardins del Castell de Púbol i permet reconèixer el Dalí surrealista.

La Fundació Gala-Salvador Dalí, que des de 1991 porta a terme una intensa labor d'adquisició d'obres de l'artista, amb una inversió total de més de 30 milions per més de 300 peces, va adquirir aquest dibuix el passat 23 de juny en una subhasta celebrada a Christie's de Londres, provinent de la col·lecció dels germans Marx.

L'obra estarà exposada fins al pròxim 30 de setembre a la Zona del Taller del Castell de Púbol, ja que per als seus responsables el dibuix presenta grans similituds amb elements trobats en aquest castell, residència de Gala.

El dibuix incorpora la iconografia en que es reconeix el Dalí surrealista, des del xiprer de forma fàl·lica que emergeix a través del piano, a la figura femenina amb cara de rellotge.

Tota aquesta iconografia, malgrat el seu salt cronològic, també és present en l'escenografia íntima que l'artista va realitzar al Castell de Púbol.

Un triangle ple de símbols

Segons va apuntar la directora del Centre d'Estudis Dalinians, Montse Aguer, "el triangle dalinià és com la culminació de les idees que ell va tenint des dels anys 30".

Al castell, els xiprers són els protagonistes d'una vegetació espessa que com en el dibuix dóna una atmosfera ombrívola i romàntica al conjunt i el piano-font es troba en l'origen de la font wagneriana de la piscina.

Aquest dibuix s'emmarca en el context del segon viatge de Dalí als Estats Units, el 1936, quan fascinat per l'obra dels germans Marx li va enviar un telegrama a Harpo dient-li que el volia retratar. Harpo, que es va manifestar gran admirador de l'obra daliniana La persistència de la memòria, en un missatge de resposta li va fer saber que coneixia que estava interessat en ell com a "víctima", i li va contestar que quan acabés el rodatge d'Un dia en las carreras estaria encantat que el retratés.

Així va ser com el 1937 Dalí es va desplaçar als Estats Units i en els descansos del rodatge de la pel·lícula dels germans Marx van elaborar els dos el guió d'un film que hauria hagut de tenir una durada d'uns 30 minuts i del qual es conserven algunes notes, una sinopsi mecanografiada i diversos dibuixos, un dels quals és El piano surrealista.

Segons va explicar Montse Aguer, l'argument de la pel·lícula, que s'havia de titular Jirafas en ensalada de lomos de caballo, coneguda en la seva última versió com La dona surrealista, es resumeix en la presència de dues riques dones protagonistes.

Una d'elles és la Dona Surrealista, que personifica el món de la fantasia, dels somnis i la imaginació i la dona oposada a aquesta és Afronta, promesa de Jimmy, qui s'enamora de l'altra dona just en el moment de conèixer-la.

Tot el film transcorre entre la lluita d'aquestes dues dones que personifiquen el món convencional i l'imaginatiu i culmina en un procés en el qual és impossible saber quin dels dos móns és més absurd, segons Aguer.