EL DIMECRES, MERCAT

ÀNGEL CALDAS I BOSCH Vull dir el mercat del dimecres, a Salt. El que s'instal·la al passeig de Girona, meitat botiga, meitat pas de vianants. És com un llarg taulell de tres-cents metres, farcit de vestimenta i de menjar. El pas de vianants, com una gran catifa mecànica, de circulació lenta, pacífica, de parlar alt i distès. Dones negres altes i solemnes, entorxades com una columna barroca amb "angelets" col·locats a l'esquena; llatinoamericanes amb àvia i cadira de rodes, i moltes marroquines amb elegant perfil monacal. El mercat és un factor important en la barreja de cultures i el problema de la subsistència aplega totes les races. Multicolor, com un mosaic bizantí, el mercat de Salt reflecteix la cara externa d'un món cultural que, de cop i volta, s'ha trobat en el fons de l'embut, en una confluència inesperada i inèdita d'ineludibles relacions humanes. Mai tanta gent diferent havia estat tan junta. Però quins valors culturals podem oferir nosaltres, receptors, a gent que ha vingut per necessitats de subsistència i enlluernats, fins ara, pel nostre nivell de vida? La tecnologia no pot prescindir de l'humanisme. Allò que ens fa ser més persones, allò que dóna cohesió a l'educació, a la família, al treball, a l'honradesa, a la generositat, al sentit de la vida, ho trobaran els nouvinguts arreu d'aquest gran mercat que és la Catalunya entera? A més del do de la nostra llengua, els valors del nostre país són capaços d'engrescar els nouvinguts com un nou ideal? Benet XVl acaba de dir al món que "els deures delimiten els drets perquè remeten a un marc antropològic i ètic en la veritat del qual s'inserten també els drets i així deixin de ser arbitraris". Quins són els aspectes de la nostra cultura que són arbitraris? Quins no? Quin és el marc antropològic i ètic de la nostra veritat cultural? Però dimecres, mercat.