també em voleu deixar?

FRANCESC PARDO I ARTIGAS A questa és la pregunta de Jesús als seus deixebles, després que molts dels qui l'havien seguit l'abandonen manifestant que "aquest llenguatge és molt difícil" i preguntant-se si hi ha algú "capaç d'entendre'l". És en aquest moment que molts deixen d'anar amb ell que el Senyor pregunta als deixebles més propers si també el volen abandonar. Pere, sempre Pere, l'impulsiu, respon: "A qui aniríem? Només Vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu". Ho escoltem aquest diumenge a l'Evangeli de sant Joan, i és important que ens adonem que la pregunta també va per a cadascú de nosaltres. Molt sovint recordo amb estimació els rostres d'aquells i aquelles que han abandonat Jesús, i que he conegut, no pas per condemnar, sinó per entendre, i sobretot per cercar com ajudar que s'hi acostin novament. Segur que tots coneixem persones que ens diuen: "Mira, jo no sé què m'ha passat en els darrers anys, però he canviat molt i ja no estic segur de res i menys de si crec o no; estic instal·lat en el dubte, i el que és pitjor, no tinc ganes d'aclarir-m'hi perquè em fa basarda". Altres diuen que no tenen temps per a aquestes coses, que la vida ja és prou complicada: "Ja n'hi ha prou amb la feina, conservar-la o buscar-la, amb la família, fills, estudi...". Primer es deixa d'anar a missa, es desfan els lligams amb la parròquia, s'abandona la pregària... Altres us heu sentit molt maltractats per la vida i, és clar, viviu amb la sensació que Déu us ha deixat de la seva mà o us ha abandonat i, en aquestes condicions, no cal seguir mantenint la fe i l'esperança. S'hi poden afegir múltiples causes: una certa incomoditat de formar part de l'Església per la "imatge" que en donen els mitjans de comunicació, malgrat no sigui l'experiència propera que ofereix la parròquia; deixar-se portar per l'ambient, la moda o, senzillament, trobar que seguir Jesús té les seves exigències.
Hi pesen, en l'abandó, experiències humanament molt dures i sense resposta: mort de persones molt estimades, malalties, trencament del matrimoni, les opcions dels fills... Jo a tots us voldria dir: no us tanqueu o enquisteu en aquestes vivències o moments de la vostra vida, com si fossin els definitius. (...).