El millor final possible per a Porta Ferrada

ÈXIT ROTUNDUna llarga ovació va acomiadar la representació de "Carmen, ópera andaluza de cornetas y tambores", que va tancar aquest dissabte un exitós 47è Festival Internacional de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. La Cuadra de Sevilla, sota la direcció de Salvador Távora, va aconseguir posar els espectadors dempeus amb la recreació del clàssic que porta més de deu anys sobre els escenaris.

SANT FELIU DE GUÍXOLS | DDG
No es podia haver buscat un millor final. El Festival Internacional de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols va tancar dissabte a la nit l'edició d'aquest any amb el públic posat dempeus aplaudint de manera càlida i intensa els integrants de La Cuadra de Sevilla, que saludaven després d'haver representat Carmen, ópera andaluza de cornetas y tambores. Salvador Távora, director de la companyia teatral, també va sortir a l'escenari a recollir el ?reconeixement dels espectadors. Se'l mereix, per ser el creador d'un espectacle que, tretze anys després de la seva estrena, ?continua provocant tantes emocions, i tan potents, que es fa molt fàcil entendre per què es manté en cartell.
Tot i que el recinte del port no es va omplir, sí que hi havia una excel·lent entrada d'espectadors disposats a reviure o a redescobrir un muntatge que s'ha convertit en un fenomen del tot insòlit en el ?panorama teatral espanyol, tant per la seva longevitat com pel nombre de funcions que se n'han fet, unes 800, i en països de tot el món. La Carmen que es va poder veure dissabte a Sant Feliu és substancialment la mateixa que es va estrenar l'any 1996 al Festival Castell de Peralada. Una Carmen allunyada dels tòpics folklòrics de Merimée i companyia i que Távora ha dotat d'una forta càrrega social: és una dona pobra, gitana, obrera, lliure, que plora la mort del general Riego i que mor assassinada per un amant al qual ella ha abandonat per un altre. La Cuadra embolcalla la seva agosarada proposta amb una escenografia simple però efectiva, músiques populars de principis del segle XIX, ball flamenc, el so de les cornetes i els tambors i fragments de l'òpera Carmen de Bizet.
Entre els pocs canvis que ha experimentat el muntatge amb el pas dels anys hi ha el de la parella protagonista, ara formada per María Távora i El Mistela, dos excel·lents ballarins. Ella aporta al personatge la força de la seva joventut i la capacitat de seducció dels seus moviments (especialment amb els braços), mentre que ell és un autèntic monstre de la dansa, elegant i vigorós, amb un taconeig nítid i una gran varietat de registres, des del més delicat fins al més contundent. Cinc ballarins més -entre els quals trobem Juan Romero, un clàssic de La Cuadra de Sevilla, que tot i la seva veterania continua emocionant en el paper de Riego-, dues grans cantants, Ana Real i Cristina Rodríguez, i dos efectius guitarristes, Juan María Real i Juan Antonio Jiménez, completen el repartiment. Bé, i la vintena d'integrants de la banda de cornetes i tambors del Santísimo Cristo de las Tres Caídas de Sevilla -amb l'excepcional Julio Vera al capdavant, molt aplaudit després d'un solo estremidor-, que aporten a l'espectacle l'especial sonoritat d'aquesta música tan característica de la Setmana Santa andalusa.
I el cavall blanc. Un dels moments culminants de Carmen -brillant tant en la concepció com en l'execució- és la irrupció a l'escenari d'un preciós cavall blanc, muntat per Jaime de la Puerta, que balla -literalment- amb Carmen al ritme del Preludi de la Carmen de Bizet. És una escena de tanta bellesa, de tanta potència, de tanta emoció, que posa la pell de gallina als espectadors. Si no ho havia fet abans, Carmen, ópera andaluza de cornetas y tambores, passa directament en aquest instant a formar part de la seva memòria emocional.