La plana major de la cultura catalana s'ha reunit aquest dissabte per retre un emotiu homenatge al director d'edicions Proa, Isidor Cònsul, mort aquest dijous com a conseqüència d'un càncer de pulmó. Més de mig miler de persones han deixat petita la sala del tanatori de Les Corts de Barcelona on s'ha celebrat l'acte de comiat. Companys, familiars i amics han recalcat el patriotisme i el gran amor que Cònsul sentia per els seus i per a la llengua i literatura catalanes, i s'ha reivindicat la seva vessant més desconeguda com a talentós escriptor. Jordi Pujol, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Manuel Tresserras han estat algunes de les personalitats polítiques que han assistit al funeral.

tac 29.08.2009 17.46 h // ACN tac Ref. 504963

Durant poc més d'una hora s'ha desglossat la figura d'Isidor Cònsul en un acte dividit en sis parts i que s'han intercalat amb peces musicals interpretades per la Coral Ginesta de Cervera (Segarra), com el 'Que tinguem sort' de Lluís Llach. Roger Cònsul, fill del desaparegut editor i escriptor, ha agraït les mostres de condol de totes les persones que han volgut mostrat a la família la gran estimació que sentien per el finat.

'La meva literària no s'explica sense l'Isidor Cònsul'. És la constatació de l'autor i assagista Víctor Alexandre en la seva intervenció, on ha llegit un escrit adreçat al seu amic i que havia de ser 'una sorpresa' que, malauradament, no va poder sentir en vida. Alexandre ha destacat la gran valentia del director de Proa, i el seu recolzament en moments com l'edició i posterior publicació de 'Jo no sóc espanyol'. El poeta Sam Abrahams o el novel·lista Jaume Cabré també han volgut dedicar unes paraules a Isidor Cònsul, on també s'han llegit extractes d'obres seves, com 'Tractat de Geografia'.

Precisament, la cerimònia de comiat ha servit per mostrar i reivindicar a l'Isidor Cònsul escriptor. Una vessant que va quedar a l'ombra de la seva prolífica tasca d'editor, filòleg, crític literari i articulista, i en part també per la seva modèstia. A banda de considerar-lo 'un dels referents de la cultura catalana les darreres tres dècades' el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira ha fet palès el gran talent de Isidor Cònsul tenia com a escriptor. 'Hem de lamentar que aquesta feina ben feta per fer conèixer la cultura catalana li hagi robat temps en la seva pròpia ocupació en escriure' ha dit 'tenia un domini magnífic del català com a llengua de creació literària' ha conclòs.

Jordi Pujol ha destacat el caràcter 'patriota' de Cònsul i no ha dubtat a dir que era un 'home que ha estimat el país' i un gran 'descobridor de talents'. Tot i així, l'aspecte que més ha destacat l'expresident de la Generalitat era l''elegància' de l'editor, no només en l'aspecte físic, sinó també en la 'compostura' i, sobretot, en el seu 'esperit'. 'Era tot un senyor' ha constatat Pujol 'a Catalunya es necessita defensar la llengua, la cultura, l'economia i la cohesión social' ha continuat 'però és molt important que hi hagi elegància' ha afegit 'de manera que es pot convèncer no només per les paraules i els fets sinó per les actituts' ha proseguit Jordi Pujol, destacant a més la 'íntima honestedat' que transmetia Cònsul.

Per la seva part, l'escriptor Sebastià Alzamora ha definit Isidor Cònsul com una 'figura gegantina' de la cultura i literatura catalana i ha remarcat l''amor profund' que sentia pels seus i tot el que representava Catalunya. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha lamentat 'la mort d'una persona massa jove i massa necessària com perquè no estiguem tots una mica col·lapsats de tristor'.

Isidor Cònsul i Giribet (Bellpuig d'Urgell, Pla d'Urgell, 1948-Badalona, 2009) va estudiar magisteri i filologia romànica i va exercir com a professor de batxillerat i universitari. Durant més de vint anys va treballar com a crític literari i va col·laborar en diversos mitjans de comunicació, com el diari AVUI i les revistes Serra d'Or i El Temps. Va publicar diverses obres sobre Jacint Verdaguer, del qual havia n'era un gran estudiós, i del segle XIX català, així com treballs didàctics vinculats, gairebé sempre, amb la literatura.

Com a autor de creació va publicar una dotzena de contes en volums col·lectius i els llibres 'Cinc estacions. Un dietari' (1998) i 'En el nom del pare' (2004). La seva última obra publicada és 'Tractat de geografia', per la qual va rebre l'any passat el premi Ciutat d'Olot-Marià Vayreda de narrativa. Cònsul treballava actualment en la seva última obra, 'Ànima de bolero', un recull de contes que publicarà l'editorial Empúries el pròxim mes de novembre a títol pòstum.

La seva tasca com a director editorial d'Edicions Proa i el segell Pòrtic estava orientada a editar col·leccions de narrativa i poesia, assaig i teatre, estudis literaris i històrics, reflexió i debat cultural, amb una especial atenció a la formació de nous lectors amb l'edició comentada d'obres clàssiques. Seus són els encàrregs per a Joan Francesc Mira de traduïr la 'Divina Comedia' de Dante Aligheri i a Vicent Alonso els 'Assajos' de Montaigne. Isidor Cònsul,també fou secretari del 'Pen Club' entre 1986 i 1996 i de l'Ateneu Barcelonès. Casat amb Romi Porredón, Cònsul tenia dos fills, l'Arnau i Roger.