´No vull mostrar dolor, vull que les meves fotografies entretinguin i facin feliç la gent´

Amb només 25 anys, la Rus Anson té les idees molt clares: va marxar de Tossa de Mar per estudiar un màster de fotografia a San Francisco, gràcies a les beques Joan Riera de Santa Coloma de Farners. Ara, ha obtingut un "Oscar" de la fotografia: els International Photography Awards han premiat la seva peculiar visió del món del circ com a la millor sèrie de fotografies publicitàries, entre un total de 18.000 participants; ara competirà amb els premiats de la resta de temàtiques per aconseguir el títol de millor fotògrafa dins la seva categoria.

Com va començar al món de la fotografia?
En acabar la carrera vaig treballar com a assistent d'una estilista de moda, i allà vaig veure que m'interessava més la composició de les imatges, en la il·luminació o en dirigir les models, que no els estilismes. Vaig fer un curs de dos mesos, i em vaig presentar a un concurs de fotografia d'abast nacional que, sorprenentment, vaig guanyar. I el premi era una càmera professional. Des d'aquell dia no he parat de fotografiar, i vaig decidir estudiar un màster de fotografia a l'estranger.
Quina importància té a la nostra societat la fotografia de moda?
Ha evolucionat moltíssim, i la frontera amb l'art s'ha fet cada vegada més insignificant. Mostrar la peça de roba s'ha convertit en un element secundari a favor de l'exaltació de la imatge i la creativitat del fotògraf. Personalment no crec en la fotografia de moda sense un concepte, no s'hi val simplement a ensenyar un vestit.
Quina és la importància dins el sector dels International Photography Awards?
Estan considerats els "Oscar" de la fotografia. Com el seu nom indica, és un concurs multinacional on enguany s'han presentat 18.000 persones de 104 països diferents. Hi ha diverses categories: per als professionals; la Deeper Perspective, que és la secció de reportatges més llargs, i que està centrada sobretot en el fotoperiodisme; i la d'estudiants o no professionals...
... on l'han premiat a vostè.
Això mateix, sóc la guanyadora de la subcategoria de publicitat, que inclou fotografia de música, bellesa o moda, per exemple. Altres subcategories són arquitectura, fotografia editorial, belles arts, natura o gent. Llavors, al lliurament de premis que es farà a Nova York el 17 d'octubre, competiré amb la resta de guanyadors de les altres subcategories per un premi de 5.000 dòlars.
Un dels fets més atractius per als fotògrafs és que els premis editen un llibre amb les obres premiades.
L'envien a les principals agències de publicitat, revistes especialitzades, i en general a empreses del sector. Aquesta és una molt bona eina per a l'autopromoció, perquè a més d'incloure-hi les fotografies també s'hi publiquen les teves dades.
D'on va sorgir la idea bàsica per crear My Circus, la sèrie de fotografies premiades?
No va ser un projecte que treballés durant gaire temps. Se'm va acudir la idea i la vaig treballar durant una setmana. De fet, jo col·lecciono llibres infantils, i en el meu treball fotogràfic sempre incloc elements surrealistes o personatges fantàstics, encara que estigui fent una editorial de moda, per exemple. I el circ era un tema que feia temps que tenia ganes d'il·lustrar.
Des d'un peculiar punt de vista.
Sí, és el circ que m'agradaria veure, a través de tota una feina de muntatge. Els models els vaig fotografiar a l'estudi, i vaig anar al zoo a captar els animals, i ho vaig composar tot després amb Photoshop. Això sí, m'agrada crear a l'estudi el màxim d'elements possibles.
Ho fa a les instal·lacions de la Universitat de Califòrnia, on està estudiant un màster.
És l'Academy of Art University de San Francisco, i posen al nostre abast tots els mitjans: càmeres d'altíssim nivell, els estudis, la il·luminació... Després d'estudiar Publicitat a la Blanquerna vaig estar buscant beques, perquè sabia que volia anar a estudiar a l'estranger. I va ser el fons Joan Riera Gubau de Santa Coloma de Farners el que em va finançar el màster.
D'altra manera, és molt complicat poder-ho fer...
Per no dir impossible! Sempre més els estaré agraïda. Primer per la durada, perquè ja he fet un any i mig i em queda encara un altre any de programa. Les classes són com a màxim de 8 ó 10 persones; tots els professors et coneixen, a tu i la teva feina, i tenen una borsa de treball increïble. Precisament aquest setembre començaré a assistir a dos dels millors fotògrafs de San Francisco, Erik Almas i James Chiang.
Tornant als premis, què creu que ha valorat més el jurat a l'hora de guardonar la seva obra?
Crec que la creativitat, i el fet que tothom ha anat al circ i es pot emocionar recordant-ho mentre mira les fotografies. A mi m'agrada entretenir amb la meva feina, el fotoperiodisme és necessari, però no m'interessa practicar-lo; no vull mostrar dolor, sinó que la gent passi una bona estona, que sigui feliç per uns moments amb les fotos.
I es quedarà als Estats Units?
Vull provar-ho. Treballo por una agència de models on em donen tota la llibertat per crear, i em va bé perquè puc usar aquestes fotos per als meus projectes personals. Col·laboro amb dues revistes, Nine four four i One eighty,com a fotògrafa de les editorials de moda. I quan acabi el màster vull anar a Nova York, i intentar assistir-hi algun fotògraf, perquè allà hi ha tot el món de la fotografia i m'encantaria provar-ho.