ELS HÀBITS POLÍTICS

ÀNGEL CALDAS I BOSCH G airebé tot té, en l'entranya, un problema d'hàbits. Ens movem per costums, per maneres de fer i de pensar que formen part del nostre tarannà. Políticament, passa quelcom de semblant. La gent no sol canviar d'opinió. Es neix, normalment, en un partit, i es mor amb les mateixes idees. Jo crec que és un dogmatisme excessiu, precisament perquè, en política, gairebé tot és opinable. Evidentment que cal tenir uns esquemes de la res publica, com deien els romans. Però ni els esquemes polítics generals ni les solucions concretes són definitives ni irreformables. D'altra banda, la globalització com a tendència que condiciona la política, ens porta a considerar els problemes humans, precisament, com a més globals, com a més "humans", més comuns, menys sectorials, en el fons, menys individualistes. Hi ha un fenomen que es dóna en el món de l'empresa i dels negocis: es busquen cada vegada més persones amb cultures globalitzades. L'especialista és necessari, però els problemes, en ser més globals, més humans, necessiten la visió de gent que sigui més humanista. Gent que va més enllà de la xifra i no passa per alt el matís, la circumstància, el crit interior de la persona, que s'ha d'analitzar i valorar. Crec que també els polítics necessiten doblar-se de filòsofs, d'humanistes clàssics, d'antropòlegs i, per què no, de teòlegs. No cal oblidar que la teologia és assignatura universitària des del segle XIII. Només el temps podrà donar raó de l'errada antihumanista que porta en si un laïcisme obtús. Fa pocs dies, Benet XVI, que no és un home tancat a la raó, afirmava: "La religió cristiana i les altres religions poden contribuir al desenvolupament només si Déu té un lloc a l'esfera pública". Això no significa una religió d'Estat. És, sobretot, una prolongació de l'humanisme polític.