Els figuerencs de Clara Simó

DDG Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) confessa en el seu darrer llibre l'impacte que la Figueres republicana i contestarària dels anys 60 i 70 li va causar quan, procedent d'una "València rendida, cansada, reumàtica", hi va arribar per exercir de professora de Filosofia, encara en plena dictadura. Enfundada en una faldilla de tub i sobre uns talons d'agulla, aquella jove de 24 anys va descobrir un món que celebrava les derrotes de la selecció espanyola de futbol, on la gent jove que encara ballava sardanes i fortíssimes personalitats de la talla de Pla o Dalí acaparaven l'atenció mediàtica.

En el seu darrer llibre, Els racons de la memòria (Ed. 62), Clara Simó diu que ben aviat va comprovar que a Figueres, tot i la fèrria presència de l'Església Catòlica, tenien un concepte "molt obert" de la sexualitat i, contra els que diuen que el turisme "ens va ensenyar a les dones a obrir-nos de cames", van ser els turistes qui van trobar aquí una "llibertat de la cintura per avall".
El llibre ofereix una visió molt personal d'alguns dels personatges d'aquella Figueres mítica que tanta literatura, trobades gastronòmiques, producció artística i notícies va generar.

Gala i Dalí
visita a portlligat

Jo vaig anar a Portlligat amb el meu home, Xavier Dalfó, molt amic del sempre famós pintor, i amb el marxant d'art Ismael Planells". "Gairebé tota l'estona va estar amb nosaltres la famosíssima Gala. Era molt antipàtica, esmolada com una pedra foguera. Tota l'estona es va dedicar a insultar el bondadós Planells (...). Gala va passar per l'Empordà enmig de la indiferència general (...). "Dalí va ser tan cordial com calia esperar d'ell. "També vaig assistir a les primeres passes de la transformació de l'antic teatre en museu. Recordo que, quan faltava poc per acabar-lo, ens va dir, al grup d'amics a qui ens ho ensenyava, que penséssim que a la inauguració vindrien els seus amics els Beatles".

Ramon Canet
la millor llibreria

La llibreria Canet va ser per a mi un escenari importantíssim, que em marcaria la vida i que em faria decidir quedar-me, definitivament, a Catalunya". "Miri, va dir Canet, aquesta postal és de Miguel Ángel Asturias, a qui acabaven de donar el Premi Nobel de Literatura".


Frederic marès
De dretes i molt conservador

La persona que més vaig tractar, en aquells anys, va ser Frederic Marés, car era oncle del meu home". "És cert que era de dretes i molt conservador, però no franquista". "Era d'aquelles persones que podien agafar el telèfon i el director del Museu Metropolità d'Art de Nova York, per exemple, se li posava de seguida a l'aparell".

Josep pla
L'escriptor misogin

Pla, com ha confessat milers de vegades, no s'agradava a si mateix. I de vell era aspre i molestava, per exemple, les cambreres dels restaurants, per aquella patètica necessitat que senten els misògins de fingir que els continuen agradant les dones". "Tot i això, sempre he estat una lectora devota del gran mestre de Palafrugell, i el rellegeixo amb autèntica fruició".

Manuel Costa-pau
L'Escriptor i editor de Gaüses

Costa-Pau té, a més, un sentit del país i un talent per interpretar la realitat política i sobretot social que no he trobat en ningú més. Al seu costat, empal·lideixen persones molt famoses i molt encimbellades. De fet, ell era elcol·laborador per excel·lència de Canigó".

Jaume Reig i Núria Serrat
Propietaris del mas pau

Amb les persones que he sortit més de nit eren Jaume Reig i Núria Serrat, que després van ser propietaris del Mas Pau, on ella, que n'era xef, va rebre la primera medalla Michelin que va tenir una dona en tot l'estat espanyol".

emili casademont
col·laborador de "Canigó"

A recer de la revista Canigó hi havia gent com l'Emili Casademont, el meu entranyable amic de l'ànima".

Alícia viñas
directora del museu de l'empordà

Una altra companya que vaig tenir a l'Institut Ramon Muntaner va ser Alícia Viñas, una pintora amb una enorme força, i que va dirigir esplèndidament bé el Museu de l'Empordà".

Maria mercè Roca
autora de "best-sellers"

És l'autora dels primers best-sellers catalans basats només en la compra espontània del públic".

Anna maria Dalí
l'autèntica surrealista

Un estiu, em va convidar a mi i a la meva família a passar-lo en una caseta de la seva propietat, a tocar a casa d'ella, al Llané Petit de Cadaqués. D'ella, encara en conservo cartes i aquells dibuixos de floretes que solia fer".