Portabella recupera els seus silencis i usa el fetitxisme per homenatjar Lorca

VENÈCIA | EFE/DDG
El cineasta figuerenc Pere Portabella recupera els seus característics silencis i aposta pel fetitxisme en el seu film Mudanza, una cinta que va presentar ahir en el Festival Internacional de Cine de Venècia i que suposa un clar homenatge al poeta Federico García Lorca.
"Els autors el primer que hem de fer és decidir no anar al psiquiatra, és a dir, conviure amb les nostres contradiccions i amb els nostres propis fantasmes. Jo sempre tinc tendència al buit i al silenci com un propi so. Sempre ho he tingut", va comentar Portabella (Figueras, 1927). En aquesta pel·lícula "repeteixo altra vegada. El silenci, quan es mostra la casa buida, és una nota, és molt més eloqüent. Això és una idea que crec que va estar molt bé", va afegir.
El cineasta està present aquests dies a la Mostra de Venècia com a jurat de la secció Orizzonti, en els esdeveniments paral·lels de la qual es va presentar ahir la seva Mudanza, una pel·lícula de 20 minuts de durada amb la qual vol honrar la memòria del poeta granadí, afusellat durant els primers mesos de la ?Guerra Civil espanyola. La cinta, en la qual els objectes adquireixen un important contingut simbòlic, retrata el trasllat dels mobles de la casa de la Huerta de San Vicente de Granada a un magatzem per deixar espai a l'exposició temporal Everstill/Siempre todavía, on avui hi ha la Casa-Mu?seu de Federico García Lorca.
La pel·lícula "està carregada de fetitxisme. L'aproximació a un autor s'aconsegueix traient la barrera dels objectes. Després els espais s'omplen de nou de simbolisme, segons els miris, amb la teva pròpia càrrega emocional, amb la teva experiència personal", va explicar Portabella. Tot es converteix en simbolisme en aquesta cinta que reviu la figura de Federico García Lorca (1898-1936) a la Mostra de Venècia: des del retrat del poeta que estava penjat en una de les parets, fins al piano de cua o un dels llits, passant pels silencis i, sobretot, els escassos sons que poden sentir-se. Aquests sons que precedeixen el gran silenci final són els de nens i ocells, elements que, segons Portabella, "encaixen molt bé amb aquesta part poètica, directa, apassionada de Federico García Lorca". El cineasta va destacar a més el moment de l'embalatge del retrat del poeta com un altre dels grans moments simbòlics de la seva obra, ja que així volia transmetre la sensació d'un enterrament formal per a García Lorca.
Portabella va assegurar que si és a Venècia com a jurat d'Orizzonti és per Lorca, ja que va acceptar la invitació de l'organització del festival després de saber que havien decidit incloure el seu homenatge al poeta.