En tercera instància

JAUME BUSQUÉ I BARCELÓ | VILABERTRAN L'Marta Mathéu (soprano), Joan Martín-royo (baríton), Roger Vignoles (piano).
Obres de Shubert, Mendelssohn, Wolf i Schumann. D DIA: 4 de setembre. Església de Santa Maria. XVII Schubertíada a Vilabertran.

actuació de Marta Mathéu a Vilabertran era en tercera instància. Ni Malin Christensson ni Carolina Ullrich havien pogut complir els seu compromís de cantar dintre l'actual Schubertíada, però el resultat de la soprano catalana va ser òptim, malgrat que una bona part del programa l'havia estudiat vuit dies abans, com informava Roger Vignoles, uns minuts abans que el pianista acompanyés Marta Mathéu pels camins d'una segona part complexa, més variada que l'anterior, tota sola i acompanyada de Joan Martín-Royo. Tots dos exhibeixen una trajectòria d'elevat contingut, tots dos es complementen bé en el cant i en la interpretació. Martín-Royo va tenir instants en què la tècnica tan acurada semblava trobar-se en una situació compromesa, però la capacitat de reacció del jove baríton va ser ràpida i impecable.
Tots dos tenen formació apresa als nostres conservatoris i tots dos -com ha de ser en qualsevol jove amb estudis superiors- han rebut lliçons i han ampliat estudis més enllà de les fronteres domèstiques. I, naturalment, la sort i, sobretot, la seva solvència artística els ha portat a intervenir entre els millors professionals de la música. I tot plegat va posar-se en clara evidència a Vilabertran. El programa íntegrament romàntic que van plantejar la soprano i el baríton tenia el doble atractiu que comptava amb nombrosos duos de Mendelssohn, de Schubert i de Schumann i lieder a una veu femenina o masculina d'aquests mateixos autors i de Wolf.
Si en els primers minuts els dos intèrprets van mostrar-se recelosos de tantes mirades posades en una ?substitució que era en tercera instància, pocs instants després la confiança va apoderar-se d'ells mateixos i l'aplaudiment del públic va ser generós, no pas exempt d'exigència. Així és com es comporta el públic de Vilabertran. Va fer-hi molt, sens dubte, la qualitat artística i vocal de Marta Mathéu i de Joan Martín-Royo, però també va fer-hi la seva capacitat actoral i de comunicació amb el públic. Roger Vignoles, des del piano, va contribuir a l'èxit i al bon resultat d'una audició que, ateses les circumstàncies, presentava reptes difícils.