Joves, atents i ben preparats

JAUME BUSQUÉ I BARCELÓ | VILABERTRAN SOequestra de cambra de la schubertíada de vilabertran.
Susanna Puig (soprano), Antoni ros marbà (director).
Obres de Toldrà, Schubert, Schönberg. D DIA: 5 de setembre. Església de Santa Maria. XVII Schubertíada a Vilabertran.

ovint, en totes les disciplines del coneixement, trobem homes i dones joves més ben preparats i, sobretot, més receptius que les velles generacions. I amb més il·lusió per aprendre i per assimilar dels grans la seva experiència acumulada. Més o menys aquest fenomen és el que es va donar o el que es percebia a Vilabertran de l'actitud dels components de l'Orquestra i de la seva relació amb Antoni Ros Marbà, el mestre-director que havia preparat el conjunt instrumental per presentar-lo en primícia absoluta davant d'un públic expectant. I van reeixir tots dos: els vint-i-dos músics i Ros Marbà que va actuar de conductor del conjunt, però sobretot va desplegar totes les seves dots de mestre exigent i amable. I és que per a un mestre, l'única cosa gratificant ha de ser el reconeixement dels seus alumnes: el gest, la mirada, l'atenció i la concentració dels membres de l'Orquestra indicaven i mostraven sense cap mena de dubte l'admiració i l'entrega total que els joves músics sentien pel director experimentat i de llarg recorregut.
La mediterraneïtat de Vistes al mar, de Toldrà, va sonar a Vilabertran fresca i diàfana, en la nit lluminosa, per efecte de la tramuntana, de l'últim concert de la Schubertíada. I l'Orquestra de Cambra, sota els dictats de Ros Marbà, va subratllar el caràcter netament català i mediterrani de la partitura, amb l'energia que l'obra exigeix. Vistes al mar era, en certa manera, la carta de presentació de l'Orquestra de Cambra de la Schubertíada i un principi d'intencions. Tant de bo que projectes d'aquesta envergadura, amb tan bons resultats només de començar, no quedin en un fet puntual sense continuïtat. L'Orquestra que es presentava a Vilabertran mereix una atenció pública o privada, però mereix de convertir-se en una orquestra de cambra sòlida i estable, amb una programació dintre un calendari de concerts. Perquè... al nostre país, de formacions instrumentals d'aquestes característiques ben poques n'hi ha i alguna no ha tingut mai un nivell d'excel·lència ni una bona gestió artística.
Recuperàvem Franz Schubert a la fi de la primera part amb una Salve regina cantada per Susanna Puig, una jove promesa que exhibeix un bon timbre i un bon color de veu, que es notava inquieta per la circumstància que li tocava viure. I La nit transfigurada de Schönberg tancava l'audició i concloïa la dissetena Schubertíada. En aquesta obra, la tensió dels membres de l'Orquestra va augmentar uns quants graus i si Vistes al mar va captar l'atenció del públic, la dificultat de l'obra de Schönberg i el bon resultat va ser premiat amb un llarg aplaudiment; un premi per aplaudir, d'una banda, la iniciativa de crear una orquestra pròpia, i per aplaudir, de l'altra, el bon nivell del conjunt i els fruits que Ros Marbà n'havia obtingut.