L´Acadèmia 1750 de Torroella porta Vivaldi fins a la Biennal de Venècia

BARCELONA | MARTA PALLARÈS
Una sola peça viatjarà a la Diada de Catalunya de Torroella de Montgrí a l'església de San Giovanni in Bragora de Venècia; i és que l'orquestra Acadèmia 1750, pertanyent al festival de músiques de Torroella, interpretarà demà l'oratori Juditha Triumphans d'Antonio Vivaldi en un marc únic: l'església veneciana on es va batejar el compositor. Aquest concert s'emmarca dins la programació catalana de la Biennal d'Art, i d'aquesta manera el festival i l'Institut Ramon Llull s'han donat la mà per poder tornar a interpretar aquest oratori, que feia 20 anys qu no s'interpretava a Venècia.
Aquesta és una producció que el festival de Torroella ja va realitzar l'any 2007, centrant-se en una peça de gran complexitat tècnica. En aquesta ocasió estarà dirigida per Ottavio Dantone, que tal i com va destacar ahir el director artístic de l'orquestra, Oriol Pérez, és un dels clavecinistes més reconeguts en la interpretació de peces del "Settecento", i molt especialment del mateix Vivaldi.
A la interpretació es comptarà amb les solistes Gemma Coma-Alabert (com a Juditha), Emanuela Galli, Maria José Lo Monaco, María Hinojosa i Marta Infante. I és que tots els papers destacats de l'oratori estan interpretats per dones, tal i com ho va escriure Vivaldi. Així, les cinc solistes, la vintena de membres del cor Ensemble vocale de La Stagione Armonica i els prop de 30 instrumentistes de l'Acadèmia 1750 faran sonar per primer cop aquesta peça a la petita església de San Giovanni.
El director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, va destacar la importància "turística" que té Vivaldi per a Venècia, i va remarcar la importància de combinar a la Biennal de Venècia, la "tradició" i la "modernitat" de la cultura catalana. Val a dir que des de la seva obertura el passat 7 de juny, han passat gairebé 25.000 persones pel pavelló català a la Biennal.
Bargalló també va remarcar que s'havia intentat no optar per una proposta "fàcil, de mostrar només Tàpies, Dalí i Miró" al pavelló, i va fer un paral·lelisme amb el mateix projecte de l'Acadèmia 1750; i és que la producció de la Juditha suposa el repte d'encarar-se a una de les peces tècnicament més complexes de Vivaldi.
Aquest és l'únic oratori que es conserva del mestre venecià dels tres que va escriure, i a més de la seva complexitat està marcat per un profund significat simbòlic i bíblic: la victòria de Judit sobre Holofernes equival a la de les tropes venecianes a Corfú el 1714.
Així doncs, Oriol Pérez va explicar que Vivaldi havia intentat mostrar en aquest oratori el seu domini dels diferents instruments, escrivint àries per a cadascun d'ells, i atorgant-los valors de símbol: "Juditha és un cercle, és una història trabada de principi a final", afirmava Pérez.