Discriminats per raó de fe?

Sota el títol L'islamofòbia com a ideologia dominant, el president de la Junta Islàmica Catalana, Abdennur Prado, argumenta que els creients islàmics a Europa estan immersos en un context de sota sospita contínua fruit d'un discurs contrari dominant a les esferes acadèmiques, intel·lectuals i socials. Això aboca, en molts casos, segons Prado, que els creients veuen incomplerts els seus "drets religiosos". Entre d'altres, en l'obertura de locals de culte o en ésser enterrats segons el ritus islàmic. Però també en conductes contràries. L'autor posa, com a exemple de "violència antimusulmana a Espanya", la detenció d'una banda neonazi que havia atacat diversos oratoris a Girona, recollida per les ONG SOS Racisme i Moviment contra la Intolerància. L'article és publicat en el compilatori Rastres de Dixan. Islamofòbia i construcció de l'enemic en l'era post 11-S (Virus, 2009).
En referència als locals de culte, Abdennur Prado remarca que, en les dues darreres dècades, a Catalunya, tot i que "acull un terç de la població musulmana espanyola", no s'ha obert cap mesquita. Això ha coincidit, en els darrers anys, amb la creació de plataformes de veïns contràries a l'obertura d'oratoris. "En molts dels casos han aconseguit els seus propòsits, deixant als ciutadans musulmans sense llocs d'oració, en una situació manifesta de vulneració dels seus drets religiosos. En altres casos, la solució ha estat la de relegar els oratoris musulmans a polígons industrials de la perifèria", raona l'autor.
Amb anterioritat, Prado argumenta que, socialment, els llocs de culte musulmà són "estigmatitzats", difonent-se que "són utilitzats per a activitats conspiratives". Segons Abdennur Prado, l'islamofòbia és una "malaltia psicosocial" equiparable al racisme o l'homofòbia. L'autor cita vuit punts, de Runnymede Trust, que defineixen la citada actitud, com ara que l'Islam és vist com a "bloc monolític, estàtic i incapaç de canvi" i "inferior a Ocident".
Abdennur Prado lamenta els posicionaments del món acadèmic europeu. Per exemple, "la identificació d'Islam i violència" i la consideració que "la religió musulmana és incompatible amb el desenvolupament dels drets civils". Prado creu necessari diferenciar entre la "crítica o rebuig a les religions" ("opció lícita, garantitzada pels drets humans, com són la llibertat d'expressió i de consciència") i la "difamació de les religions" ("constitueix un delicte quan té la intenció de causar un dany indiscriminat, creant una imatge odiosa dels membres de la citada religió, tendint a justificar la violència cap a ells").