L´Acadèmia 1750 de Torroella emociona Venècia amb ´Juditha Triumphans´

VENÈCIA | MARTA PALLARÈS
Ottavio Dantone, el director de l'Acadèmia 1750 al capdavant de la peça magna d'Antonio Vivaldi, Juditha Triumphans, afirmava en entrar a la petita església veneciana de San Giovanni in Bragora: "Aquest lloc és meravellós, fixeu-vos quina acústica... ara imagineu-vos-la plena de gent". Doncs així és com es presentava el petit temple, molt proper a la catedral de San Marco, ahir a la nit. Aquest era un Onze de Setembre més que especial per a la formació del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, donat que tornava a interpretar per tercera vegada aquest oratori, l'únic que s'ha conservat del mestre venecià, i precisament a l'església on va ser batejat.
Dantone és, ara per ara, un dels directors amb una trajectòria internacional més ascendent, i que s'hagi posat al capdavant de la formació catalana un cop més suposa una gran fita per al festival de Torroella. L'any vinent comptaran amb ell per a tres projectes diferents -un concert per a orgue de Häendel, una peça per a orgue i violí del mateix Vivaldi, i un concert per a clavicèmbal de Bach.
El director és un virtuós de la música barroca, com ho demostra ell mateix amb el seu domini del clavicèmbal, i ahir també va dominar la batuta per dirigir la cinquantena llarga de músics i cantants a San Giovanni. De les veus femenines al capdavant dels papers principals de Juditha Triumphans, Dantone havia afirmat que eren fins i tot millors que quan les va conèixer, ara fa dos anys, en la primera interpretació de la peça: "Són totes magnífiques, i a més, perfectes per als seus papers". Vestides totes de rigorós negre, les úniques notes de color van ser per als personatges femenins, Judith i Abra. Gemma Coma-Alabert, primer com una tímida Judith i venjativa després, va prendre el lideratge vocal de la nit. Mereix menció a part de tota manera la potentíssima interpretació de María Hinojosa, Abra, i és que com havia dit Dantone, en la seva intepretació s'hi deixa sentir "tota la passió llatina". Com esplèndida també va estar José Maria Lo Monaco, Holofernes; algunes de les àries més belles i inflamades d'ahir van ser gràcies a la seva interpretació.
La tasca de l'Acadèmia 1750 en la difusió de la música barroca es va omplir ahir de força en afrontar el repte d'interpretar l'únic oratori que s'ha conservat de Vivaldi, dels tres que va escriure; i és que no és aquesta una peça senzilla, ni de fàcil conformar com tantes d'altres del mestre de Venècia (les omnipresents Quatre Estacions, que ahir precisament s'interpretaven en una altra església de Venècia) en serien un bon exemple.
La ciutat respira Vivaldi, però és massa sovint un reclam turístic més, com afirmava Josep Bargalló, president de l'Institut Ramon Llull, que ahir era present al concert donat que l'activitat s'emmarca en la representació catalana a la Biennal d'Art de Venècia.

Complexitat tècnica
Però la formació torroellenca no es caracteritza per defugir els reptes, i precisament per aquest motiu va encarar un concert de gran complexitat tècnica, i de més de dues hores de duració. Com va afirmar Dantone, "el públic potser no és un músic, però coneix els codis; només hi ha una manera d'emocionar, que és conèixer la música i la paraula, i parlar aquest llenguatge amb correcció".
Els presents al concert van escoltar les paraules tal i com les va escriure el propi Vivaldi, i el resultat no podia ser un altre, com vaticinava el director, que una emoció intensa per haver escoltat aquesta peça, carregada de simbolisme i contingut, a l'església veïna a la casa on va néixer el seu mateix autor.