soleDat i vida social

ÀNGEL CALDAS I BOSCH "Una de les pobreses més fondes que l'home pot experimentar és la soledat". La frase lapidària no és d'un antropòleg. És una reflexió teològica de Benet XVI en la seva encíclica La Caritat en la Veritat. No es tracta d'unes consideracions pietoses que corren al marge dels grans problemes contemporanis. No és una vaporosa expressió romàntica. El papa Ratzinger desentranya l'essència mateixa del mateix home, que és el centre de l'economia, de la política, de la cultura. Explica la metafísica i la teologia de l'home que, quan no es té en compte, aquest queda destrossat. Literalment destrossat, perquè no sap qui és. La idea bàsica del Papa és definir l'home com un "ésser relacional", una vocació que no troba el sentit només en si mateix, sinó que està essencialment orientat als altres. L'home està cridat a formar part d'una comunitat de la família humana, solidària, apuntalada sobre la base dels valors fonamentals de la justícia i de la pau. Això no són teories. La gran crisi financera d'aquests dies té, en la base, un despreci per la vocació relacional de l'home. Alguns s'han enriquit aixafant la humanitat de molts. El valor relacional de la persona era inexistent. I això succeix en tots els àmbits de les activitats humanes. La immigració, a títol d'exemple, només pot ser digna i eficaç si, en el nucli de la seva complexitat, no es perd de vista que els ocupants de les pasteres són "cridats", d'una forma o altra, a ser i a viure "relacionats" com a persones.