Hugo Chávez a la catifa vermella, la imatge de la 66 Mostra de Venècia

EFE/DDG La 66 edició del Festival internacional de cinema de Venècia va finalitzar ahir amb el lliurament del Lleó d'Or a "Lebanon" i amb la constatació d'una certa recuperació en el seu nivell competitiu, però la imatge que quedarà en el record serà la del passeig d'Hugo Chávez per la catifa vermella.

En els dotze dies que ha durat el festival, han passat pel Lido venecià estrelles com George Clooney, Matt Damon, Tom Ford, Colin Firth, Julianne Moore, George Lucas, Silvester Stallone, Isabelle Huppert, Nicholas Cage, Eva Mendes, Michael Moore o Viggo Mortensen.

S'han projectat centenars de pel·lícules i d'elles vint-i-cinc en competició, de les quals algunes han donat força que parlar, com ha estat el cas de "Lourdes", la història de miracles en clau d'humor de Jessica Hausner; la guanyadora del Lleó d'Or, per la seva crítica a la guerra, o "Women without men", una denúncia de la situació a l'Iran.

Però, sens dubte, i una vegada oblidada la foto de George Clooney amb la seva última nòvia, la italiana Elisabetta Canalis, la imatge que quedarà d'aquesta 66 edició del festival és la del president veneçolà, Hugo Chávez, passejant-se qual estrella hollywoodià per la catifa vermella de Venècia.

El cinema es va quedar en un segon pla el dilluns 7 de setembre quan van créixer els rumors, que posteriorment es van confirmar, sobre la possible arribada de Chávez, en suport del documental "South of the Border", amb el qual el realitzador nord-americà Oliver Stone exalça la seva persona i la seva influència a sud-amèrica.

Chávez va fer una aturada en la seva gira per països d'Orient Mitjà, el Magreb i Europa i va encaixar una fugaç escala a Venècia, entre Turkmenistan i Bielorússia.

Tan populista com sempre, el president veneçolà es va acostar a la gent, va signar autògrafs, es va fer fotos, va donar consells i lliçons de Filosofia, fins i tot als nens, i es va guanyar la simpatia de tothom en les poques hores que va passar en el Lido.

Suficients per convertir-se en el protagonista d'una edició en la qual la primera foto oficial de Clooney i Canalis semblava estar destinada a ser la imatge de la Mostra.

Encara que una altra dosi de protagonisme la va portar el realitzador italià Michele Placido, que va sortir de mare per cridar contra una periodista que li va fer una pregunta incòmoda.

Anècdotes que van acaparar l'atenció de tots en una edició en la qual, en termes cinematogràfics, es va confirmar una recuperació respecte a l'edició de 2008, que va registrar una baixada qualitatiu assenyalat per premsa i públic.

Una recuperació, no obstant això, que s'ha deixat veure més clarament en la interessant selecció de films fora de concurs, amb els últims treballs de Steven Soderbergh, Hana Makhmalbaf, Oliver Stone, Abel Ferrara o els espanyols Jaume Balagueró i Paco Plaza, amb la seva esperada "REC 2".

En la secció oficial, apostes tan arriscades com comercials, com l'òpera prima del dissenyador Tom Ford; clàssics com Giuseppe Tornatore, Werner Herzog o Jacques Rivette, o contemporanis consagrats com Michael Moore, Fatih Akin o Todd Solondz.

I sorpreses com les dues guanyadores: "Lebanon", de l'israelià Samuel Maoz, i "Women without men", de l'iranià Shirin Neshat.

Tot això en una edició en la qual el cinema espanyol i llatinoamericà s'ha quedat en les seccions paral·leles i que s'ha caracteritzat pels retards en les projeccions, les bastides i les obres.

Perquè la Mostra s'està renovant i ho està fent a fons.

Amb la construcció d'un nou "Palau del cinema", que estarà finalitzat per a 2011 i que té un pressupost de 100 milions d'euros.

El nou edifici està considerat la clau per a la instauració d'un mercat cinematogràfic verdaderament competitiu perquè Venècia pugui situar-se en aquesta àrea a l'altura de Berlín, Canes i Toronto.

Perquè, encara que els grans festivals de cinema són l'aparador del glamur i de les estrelles, el que busquen al final del dia és vendre pel·lícules, i quantes més millor.