AGÈNCIES/DDG
El públic de Toronto va ovacionar dempeus al director espanyol Carlos Saura després de l'estrena mundial de la seva última pel·lícula «Io, Don Giovanni» en la tercera jornada del Festival Internacional de Cinema d'aquesta ciutat canadenca.
La pel·lícula, que és una coproducció entre Àustria, Itàlia i Espanya, narra amb el particular llenguatge cinematogràfic de Carlos Saura, els secrets de la creació de la famosa opera de Mozart, "Don Juan".
Amb un elenc d'actors joves i pràcticament desconeguts, Saura s'ha concentrat en el personatge de Lorenzo Da Ponte, l'autor del llibret i la força inspiradora de l'obra del geni austríac.
Poc abans de l'exhibició del llargmetratge, Carlos Saura va declarar que s'ha centrat «en aquesta relació de com es construeix l'òpera a través d'aquesta relació entre Mozart i Casanova».
En «Io, Don Giovanni» Saura ha tornat a col·laborar amb el cinematògraf italià Vittorio Storaro (autor de la fotografia de pel·lícules com "Apocalypse Now"), la cinquena vegada que els dos han treballat junts en una pel·lícula del director aragonès.
El director del Festival Internacional de Cinema de Toronto (TIFF, sigles en anglès), Piers Handling, va presentar el film a última hora de dissabte a la nit qualificant a Saura com «un gegant del cinema modern».
Per altra banda l'iranià Shirin Neshat va aconseguir ahir el Lleó de Plata a la millor direcció de la 66 edició del Festival internacional de cinema de Venècia per la seva pel·lícula "Zanna bedoone mardan" (Women without men).
La història es desenvolupa al Teheran dels anys cinquanta i conté una dura crítica de la situació de la població i, en especial, de les dones i de la seva falta de llibertat.
Neshat, que va acudir a la cerimònia de lliurament de premis amb un mocador verd (color que han adoptat els seguidors del pro reformista Mir Husein Musaví), va voler dedicar el premi a "la llibertat i la democràcia".
"És un missatge al món i al meu país, que ha estat lluitant per la democràcia i la llibertat des de fa quaranta anys", va afirmar una emocionada Neshat.
I va demanar al Govern de l'Iran que ajudi al seu poble i que els doni aquesta llibertat i aquesta pau que tant anhelen.
En la que és la seva òpera prima -fins ara es dedicava a la realització de vídeos artístics- Neshat utilitza la poesia i la bellesa formal per denunciar la falta de llibertat del poble iranià en l'època del xa.
El film està ambientat en 1953 en un convuls moment per a l'Iran, durant l'enderrocament del llavors primer ministre iranià Mohammad Mossadegh, en un cop d'estat orquestrat per la CIA nord-americana.
A través de la vida de quatre dones de diferents estaments socials, Neshat juga amb la subtilesa i els silencis per mostrar les dificultats a les s'enfrontaven, en termes de falta de llibertat, de violència i d'escassetat d'oportunitats.
Amb unes imatges d'una gran bellesa formal, Neshat mostra una situació que, com va explicar en la roda de premsa de presentació de la pel·lícula, és molt similar a la qual està vivint en aquests moments Iran després de les passades i fraudulentes eleccions de juny que van mantenir en el poder al president Mahmud Ahmadineyad.
11:05
IMPRIMIR PÀGINA »
AUGMENTAR TEXT »
