"Els gironins lluitaren per un determinat tipus de llibertat"

En què consisteix el congrés?

Principalment, el congrés vol focalitzar el fet que Girona és terra de frontera. Tota la dinàmica de la guerra del francès a Girona s'explica per les característiques d'una terra de frontera. Si Napoleó hagués guanyat, el mapa d'Europa hauria canviat dràsticament. Inclús amb la derrota, Déu n'hi do com varen quedar les fronteres. Per tant, amb aquest congrés (el tercer que es fa a la ciutat) pretenem, entre moltes altres coses fer una anàlisi historiogràfica sobre les societats d'aquella època i la vida a la frontera.

És un congrés dirigit a tots els públics?

En principi el congrés està obert a tothom qui vulgui, però no són conferències de caire divulgatiu, i en aquest congrés la dinàmica principal és entre els estudiosos de la història. De totes maneres, hem intentat fer diferents registres.

Per què hi ha la sensació que d'un esdeveniment tan important com ha estat la guerra del Francès a vegades sembla que se n'hagi fet poc ressò?

Déu n'hi do els actes de commemoració de la guerra del Francès que hi ha hagut a Catalunya. S'han fet més de 200 celebracions a llocs on es van produir esdeveniments destacats: el Bruc, Girona, Manresa, Lleida... Jo penso que el que ha faltat és un gran acte barceloní, que és el que en definitiva surt als mitjans. Per trobar esdeveniments relacionats amb la Guerra del Francès s'ha d'anar a la premsa comarcal. Val a dir, però que Girona és una de les ciutats que més s'ha bolcat amb aquest tema.

Com és?

Perquè hi ha una necessitat molt gran d'explicar i d'investigar. Ha estat un esdeveniment d'una gran influència per als gironins. Fins fa quatre dies, la identitat gironina estava estretament lligada a una interpretació determinada dels setges, la de la Girona tres vegades immortal, una visió que ja no és operativa. En aquest sentit amb tot el que sabem no podíem quedar-nos al marge i seguir amb la versió clàssica.

O sigui que tradicionalment s'ha tendit a exagerar el que va passar.

Hi ha un element que és important. No hi va haver dos setges sinó tres. El primer "setge" en realitat va ser un atac que va durar dos dies. El segon setge va ser "normal" per l'època quant a durada, uns dos mesos. El setge extraordinari és el tercer, que va de maig a novembre de 1809, ja que en totes les guerres napoleòniques hi ha pocs setges que hagin durat tant. Això va ser possible gràcies a una sèrie de mecanismes que van ajudar a contribuir a una certa disciplina i evitar que la gent s'acovardís.

Quins són aquests mecanismes?

N'hi ha diversos. Álvarez de Castro va seguir les ordenances militars de l'època i va aplicar una ordre per la qual condemnava a mort a qualssevol persona, civil o militar, que intentés desertar. També la propaganda del Diario de Gerona, que exhaltava les virtuds dels assetjats hi va contribuir enormement. I després hi ha altres factors, com ara un terreny que dificultava la conquesta, un exèrcit francès més inexpert i mal coordinat del que es pensava...

I l'heroisme dels gironins?

Els clàssics diuen que l'heroisme és un do sobrenatural però jo considero que l'heroisme no és un estoc", té més a veure amb la mentalitat. La voluntat de combatre, que és un terme més extens que l'heroisme, es manté amb elements com la disciplina, el tracte de les tropes i una certa mentalitat. Dins la voluntat de combatre hi ha l'heroisme en el sentit que és una dedicació fora del normal.

O sigui que va ser cosa de determinació més que d'heroisme.

Els gironins lluitaren amb voluntat per un determinat tipus de llibertat, per la religió i per la tirania francesa. Durant les guerres Napoleòniques, els setges més cruents, a part del de Girona, els van patir els francesos, que lluitaren amb la mateixa determinació que els gironins pel que ells consideraven la seva idea de llibertat.