Deu anys tocant consciències

GIRONA | JOAQUIM BOHIGAS El darrer document del col·lectiu de capellans de la diòcesi de Girona, sobre el diàleg interreligiós, té data de maig de 2008. L'embrió del col·lectiu va ser, al 1999, fruit d'una carta escrita per l'aleshores bisbe Jaume Camprodon, explicant a tots els capellans gironins l'avís del Vaticà que desautoritzava les celebracions penitencials amb absolució col·lectiva. El Fòrum arriba a la primera dècada de vida. "Res d'inactius". Així de contundents s'expressen en ser interrogats sobre la continuació de les activitats que ha estat desenvolupant el citat col·lectiu. El Fòrum ha explicat que continuen treballant -"amb i pels més necessitats"- i que no sempre han de ser notícia.
Es considera que el document Carta al Bisbe (a favor de les absolucions col·lectives), adreçat a l'ara bisbe emèrit Jaume Camprodon i difós l'octubre de 1999, va ser l'eix fundacional ("guspira"). Després han publicat més documents que, des del punt de vista cristià i com a partícips de l'Església Catòlica, han volgut posar qüestions a debat -reptes socials (la immigració...) o eclesials (els relleus de bisbes, la defensa del pluralisme, adhesions a persones...)- en l'opinió pública. El Fòrum també serveix per recordar i, alhora, homenatjar, la trajectòria pastoral del missioner Joan Alsina i Hortós (Castelló d'Empúries, 1942-Santiago de Xile, 1973), que va ser assassinat després del cop d'estat de Pinochet (11 de setembre), que va derrocar el Govern de Salvador Allende.
El col·lectiu de capellans és conegut arreu de l'Estat espanyol arran d'alguns documents que, en major o menor mesura, han trobat l'oposició de la jerarquia eclesiàstica i, alhora, el suport d'altres entitats cristianes, i de la resta de la societat civil. A destacar, per exemple, Reflexió sobre l'acolliment de les persones a l'Església (abril de 2004), que va impactar l'opinió pública espanyola perquè mostrava la conformitat als matrimonis homosexuals. El Fòrum Alsina ha remarcat que la seva funció no només es fer documents, sinó que la voluntat de millora social "es va fent realitat en el dia a dia". El col·lectiu de capellans gironins va participar, el 24 de novembre de 2003 a Manresa, en la constitució de la confederació de fòrums de capellans de Catalunya. Amb el Fòrum gironí, van ser-hi presents el Fòrum Ondara (Solsona), el Fòrum Oriol (Barcelona) i el Fòrum Transversal (Vic).

Qui en forma part?
El fet d'actuar com a col·lectiu, i no a nivell individual, ha provocat que l'opinió pública s'hagi preguntat, entre d'altres qüestions, qui forma part del Fòrum Alsina, i si, en conjunt, són representatius del clergat gironí. Catolicgirona.net-"la veu dels laics de Girona al servei de l'Església universal"- va publicar, com a rèplica a les accions i a manera de desenmascarament i avís per als feligresos, un llistat dels capellans i respectives parròquies que, segons el citat col·lectiu, eren al Fòrum. L'absència de "carnets de pertanença" -tampoc d'altes i baixes- ha fet difícil saber qui en forma part, permanent i explícitament. El Fòrum diu que són uns 80-90 capellans, alguns "sense exercici del ministeri", que han signat algun dels textos. Cinquanta persones assisteixen amb regularitat a les reunions.