QUI ÉS EL MÉS IMPORTANT?

FRANCESC PARDO I ARTIGAS Veritablement ens assemblem tant als
primers deixebles que l'evangeli d'aquest
diumenge ens va com anell al dit.
Qui és el més important o el primer? Aquesta era la preocupació dels deixebles quan Jesús els ensenyava que donaria la vida per assegurar la vida per sempre. Ells desconnectaven, no ho entenien, i
s'entretenien discutint quin d'ells seria el més important. El Senyor els recorda que el primer ha de ser el servidor de tots. I com a signe, mostra un infant, el qui té necessitat de tot, i els recorda que el qui
l'acull, l'acull a ell mateix. Això em suggereix avui oferir una primera
galeria de personatges il·lustres segons Jesús. L'avi piatós. Hi ha un avi, 80 anys i escaig, que cada dia camina tres quarts d'hora per anar a Missa a 1/4 de 8 del matí i fer d'acòlit en un convent de religioses del Barri Vell. Participa de la Mis-
sa, i després torna a casa caminant tres quarts més. Faci fred, faci calor, i segur que no ho fa per cremar colesterol i sucre, sinó perquè fa molts anys que ho fa; l'ajuda a ell a comencar el dia, ajudar el mossèn i és un signe d'afecte i agraïment
a aquelles dones de clausura que estimen tothom, pregant. Un membre dels equips de neteja de la ciutat. A primera hora del matí
sempre trobes algun equip de neteja. Un membre d'un d'aquests equips, moreno sense necessitat de platja, treballa i, amb un somriure, saluda, especialment els més petits: Bon dia... La monja jove... i la de 90 anys. En plena joventut dedicada en cos i ànima
als terminals a causa de la sida, estimant-los, servint-los, ajudant-los, escoltant-los... i sempre a punt per col·laborar. I la monja de més de 90 anys, que sempre havia estat activa, un argent viu, i ara prostrada al llit i a la cadira de rodes, ofe-
reix la seva inactivitat i el seu dolor per l'Església, per les vocacions. I encara humilment diu: "Jo ja no puc fer res...". Els pares amb tres fills i a l'espera d'un altre. Joves i oberts a la vida i als familiars i amics. Formen part d'un dels grups d'un moviment, de la branca familiar, que amb les trobades generals i de grup s'ajuden a viure cristianament en la família, professió, amistats, i alhora viuen el sentit eclesial en la pròpia parròquia. El prevere, bon pastor. Poseu-hi
noms. El prevere, que com el Bon Pastor, s'ha encarnat en uns pobles concrets, assumint la responsabilitat del ministeri en
les parròquies que li han estat confiades. Disponible les (...).