tots al ´cole´

ÀNGEL CALDAS I BOSCH La rentrée al "cole" és tot un espectacle. Corrues de nens i nenes amb uns ormeigs voluminosos de material escolar, com soldats carregats d'un laboratori sofisticat d'aparells de tota mena. Abans, els grups de criatures que tornaven a classe corrien i saltaven, i fins s'esbatussaven, amb fraternal moderació. Ara, no poden, no salten ni corren perquè van esclafats sota les biblioteques portàtils, esperant trobar en el pupitre l'eina virtual que marca el nostre temps. Recordo que, fa anys, els nens i nenes portaven davantals amb colzeres a les mànegues. Era una espècie de pedaç col·locat al bell mig del colze. L'estudiós solia treballar amb els colzes. Els colzes i el cap, evidentment. Un empollón era un estudiant que sostenia més temps el seu cap entre les mans, per centrar i concentrar l'atenció. Un atac mental sobre del llibre, una lluita per la possessió dels continguts. Ara sembla tot més volàtil, més digital i potser la sobreabundància d'informació corre el risc de disminuir l'esforç d'assimilació personal. No en feu cas. Segurament són efusions sentimentals d'estudiant vell. El que de veritat és important i impressiona és que aquesta corrua de nens i nenes i nois i noies que enfilen cada dia el camí de les classes enfilen un camí extremadament complex. El col·legi, en el fons, és una oferta de la societat a les criatures. Fins i tot, en el cas dels pares que trien la privada. Ningú, com un infant, és tan indefens davant l'allau d'idees, de notícies, d'hàbits, d'estímuls que estan en mans de la gent gran. De tota la gent gran. Molta bossa a l'esquena, molts sistemes operatius a l'ordinador, però tota la societat és responsable de crear un clima de rectitud moral, d'amor a la veritat, de passió pel bé comú.