Els fantasmes del ´Macbeth´ dels Cheek by Jowl veuen la llum a Bèlgica

M.P. | GIRONA

En una sola setmana, el festival de tardor de Catalunya, Temporada Alta, ja ha "despatxat" més de 17.000 entrades. En total, són 17.183 les butaques que s'han venut des que es van obrir les taquilles dels teatres de Girona i Salt, però hi ha una gran diferència en comparació amb la resta d'anys: aquesta quantitat d'entrades venudes només ha fet que cinc espectacles les hagin esgotat. Es tracta de La festa de Jordi Prat i Coll, els Product i Hamlet de Julio Manrique (a la direcció i interpretació, respectivament), Alícia ja no viu aquí del tàndem format per Pablo Ley i Josep Galindo, i Alopexidin de la companyia "de la casa" 4Produccions.
I és que cal recordar que enguany el festival ha posat a la venda 10.000 entrades més que en la passada edició, per aconseguir que un fenomen habitual -les entrades esgotades als pocs dies de posar-se a la venda- no es repeteixi de nou.
Així doncs, a més de l'ampliació de les sessions que ja es va anunciar amb la presentació del programa, val a dir que s'ha tornat a programar noves representacions. Es tracta del Nixon - Frost d'Àlex Rigola, que es podrà veure també el dissabte 7 de novembre; El ball d'Irène Némirovsky i dirigit per Sergi Belbel, programat ara també pel dilluns 9 de novembre; les bombolles i la ciència de Pep Bou i Jorge Wagensberg a Berishit, que s'amplia al 27 de novembre; la Comèdia Espanyola de Yasmina Reza farà una segona sessió el dissabte 28 a les 18.00; Top Model de Sergi Pompermayer amplia el 29 de novembre a les 22.00; i també ho fan Non Solum (9 de desembre) i Els nois d'història de Josep M. Pou (5 de desembre, a les 17.00).

Si actuar és un misteri, com ho és el teatre, benvingudes siguin les ombres. Declan Donnellan encapçala el seu llibre L'autor i la diana parlant del misteri, i el Macbeth que va estrenar dimarts a Namur (Bèlgica) i que arriba a Temporada Alta el dijous 2 d'octubre n'és ple. Misteris en les relacions de parella, en les passions i pors,misteris sobre els nostres anhels i en definitiva, sobre la condició humana que en tantes ocasions va disseccionar Shakespeare.
A pocs minuts de "l'ouverture en grande pompe" de la temporada del Théâtre Royal de Namur, el director d'una de les més prestigioses companyies teatrals, els Cheek by Jowl, parlava de la seva experiència portant a l'escenari de nou una obra "que no és per a aquella gent que creu que viu en la realitat, sinó per als qui veuen que la nostra relació amb el món real és estranya, i que s'adonen que la realitat pot ser molt desagradable". Declan Donnellan afronta de nou l'experiència d'adaptar un Shakespeare - per bé que en aquesta ocasió s'és totalment fidel al text original i simplement se l'ha retallat fins a les dues hores -, i ja en són 15. El seu amor pel dramaturg d'Stratford - upon - Avon radica en el fet que creu que "Shakespeare no intenta ensenyar-nos res, sinó que amb tota la humilitat ens agafa de la mà i ens acompanya, d'igual a igual, per un paisatge terrorífic, un territori perillós".
Aquest és el món de les emocions, de la psique i els seus fantasmes, de la nostra relació amb l'entorn, i que a Macbeth esdevé aterridor com en poques obres. Donnellan ho resumia en una de les línies de la somnàmbula Lady Macbeth: "Qui podria pensar que el vell tindria tanta sang al seu cos?", en referència a l'assassinat comès i tramat en el si del matrimoni. "Aquesta és una imatge brutal i meravellosa", afirmava el director dels Cheek by Jowl, i que mostra allò essencial a Macbeth segons el britànic: "No parla d'una parella que conspira per matar el rei, sinó de quan s'adonen d'allò que han fet". Experimentar la contundència, la realitat dels actes comesos i de les seves conseqüències és, segons Donnellan, el que l'interessa de "l'obra més gran" del dramaturg anglès. I ho és, al parer del director, perquè parla de "la mort, la imaginació, la culpa, la responsabilitat i l'amor, que són els temes que hi ha a tot Shakespeare, i a totes les obres que valen la pena".
Allò essencial, però, i com es va veure plasmat a l'exitosa inauguració de la temporada teatral a Namur, és la imaginació i el misteri, el joc entre allò que es veu i el que no. Aquest és un tema recorrent a les adaptacions de Cheek by Jowl i en el mètode de dirigir de Donnellan, i pren especial rellevància en el cas de Macbeth. Els fantasmes que la turmenten, les visions diabòliques de les bruixes i el descens als inferns dels dos membres de la parella queden entre llums i ombres, entre allò que és real i el que no. I aquí és sobretot el públic qui ho ha de discernir, qui hi ha de posar de la seva part perquè com és habitual en la companyia britànica, es requereix un cert esforç per completar la (molt nua) posada en escena. "Nosaltres volem que el públic usi la imaginació, però no intentem controlar les seves impressions", explicava Donnellan. "El teatre ens ensenya, de manera molt humil, a imaginar-nos com seria ser una altra persona. I en el cas de Macbeth, ens hem de posar en la pell d'un assassí. Això és un acte polític", afirmava un director que demostraria pocs minuts després que la seva militància no es queda en simples paraules. I l'escenari del teatre de Salt en serà l'afortunat testimoni d'aquí a just una setmana.