Afloren velles muralles, portes i un barri de cases del V aC al poblat ibèric de Sant Julià

SANT JULIÀ DE RAMIS | D. BONAVENTURA Derrotades muralles, escales amb els seus corresponents portals, paviments de còdols que havien estat transitats pels indiquetes abans de perdre la guerra contra els romans i moltes restes ceràmiques i metàl·liques han aflorat aquest estiu en les excavacions arqueològiques que, amb direcció de la UdG, s'han fet al poblat ibèric de la muntanya de Sant Julià de Ramis.

Per a l'arqueòleg Jordi Sagrera, aquestes troballes permeten confirmar la importància d'aquest poblat, de tres hectàrees d'extensió, i obliguen a rectificar la tesi que aquest era un poblat "de barrera", amb un sol pany de muralla defensiu. Ara se sap que, en realitat, la pràctica totalitat del poblat estava emmurallat.

Les excavacions s'han fet en dues zones. En la primera, a tocar de l'església dels Sants Metges, s'ha posat al descobert un i contundent pany de muralla de més de dos metres d'amplada. Prop d'aquest ha sortit una segona muralla, en aquest cas de parament doble. Al costat hi ha una arrencada d'escala i una mena de camí de ronda pavimentat amb còdols i també dues sitges.

Jordi Sagrera diu que aquestes són restes del segle V i IV abans de Crist, de l'"ibèric ple". La troballa ha fet modificar el projecte de l'excavació i seguir l'any vinent cap a la plaça de l'església dels Sants Metges, ja que diversos indicis apunten que allà sota hi ha d'haver restes d'un antic temple o monument funerari romà.

Però també s'ha excavat l'extrem oposat del poblat, a tocar del Castellum Fractum. Allà s'ha desenterrat tot un barri de cases ibèriques, amb restes del segle V aC. N'hi ha una que permet identificar un porxo d'entrada a una casa i també un forn de mida considerable. Prop de la muralla, s'ha recuperat la punta d'una espasa de ferro d'uns 50 cm de llargada, la peça estrella d'aquest any.

L'alcalde de Sant Julià, Narcís Casassa, es va mostrar ahir il·lusionat amb els bons resultats de les excavacions i va mostrar-se disposat a trobar finançament per seguir excavant sota la plaça de l'església. Fins i tot va apuntar que caldrà eliminar els nínxols que queden a l'antic cementiri i traslladar-los al nou. Casassa va mostrar-se esperançat que l'edifici de Can Bota pugui ser algun dia un centre d'interpretació obert al públic. L'alcalde, d'altra part, va beneir les obres que una empresa privada fa per transformar el castell del s. XIX en un centre d'art.