El músic Martirià Font i Coll serà guardonat amb la Medalla d'Or de la ciutat de Banyoles. Tot i que l'Ajuntament a hores d'ara encara no ha fet públic el dia i lloc d'entrega del guardó, tot va preveure que l'acte es portarà a terma durant les Festes de Sant Martirià, el mes d'octubre vinent. Font, que va néixer a Bordils el 14 de gener de 1923, pertany a una nissaga de músics i és fill del tiblaire Joseph Font i Grau. Martirià, que actualment té 84 anys i està jubilat, ha estat instrumentista de tible, compositor i director i una figura emblemàtica a les files de la cobla-orquestra Montgrins.
En aquesta formació amb seu a Torroella de Montgrí, i que enguany compleix 125 anys de la seva fundació, Martirià hi va entrar l'any 1946 i hi va romandre en una primera etapa fins al 1963. Va ser el 1956 que en fou nomenat director. Una segona etapa a la formació de Torroella s'iniciava el 1979, com a tible i director i es va perllongar fins al moment de la seva jubilació, el 1988.
La carrera de Font s'iniciava a l'Emporitana de Verges; La Principal de l'Escala; Caravana de Torroella de Montgrí (1943), i Montgrins, en dues etapes.El 1984, amb motiu del centenari dels Montgrins, els dedicà Per nosaltres. És autor de més d'una setantena de sardanes, d'entre les quals fan referència a Banyoles, ciutat d'on era oriünda la seva mare, i també la seva esposa, Josefina, i on han residit el mestre i la seva família. Són les titulades, A en Joan Parnau, sardana número 63, en l'ordre cronològic del seu autor, (dedicada al president del Foment), Recordança a en Manel, escrita amb motiu de la mort de Manel S. Puigferrer, l'any 2000, i estrenada a Banyoles per Sant Martirià d'aquell any; Banyoles, que data del 1989; Nou estatge, del 1993, escrita amb motiu de la inaguració dels nous locals del Foment de Banyotes. L'any 1998, amb motiu de l'homenatge que el Foment va retre conjuntament a Manel S. Puigferrer, que complia 90 anys, i Martirià Font,que en va fer 75; aquest barrer va estrenar una obra per a tres cobles titulada Reminiscències. El Foment de Banyoles també va editar un llibre dedicat al músic el 1998, amb motiu del 75è aniversari.
Homenatges
A Palamós li feren un homenatge el 1988 i estrenà Badia de Palamós, a Malgrat el mateix any també va tenir homenatge i va estrenar Gent de Malgrat; el mateix 1988 a Artés, estrenà El Sarau Artesenc; el 1990 a Sant Sadurní d'Anoia, d'on va surgir l'estrena d'Un bon camí; 25 anys repuntejant va sorgir el 1992, amb motiu d'un homenatge a Mataró, el mateix any que rebia un homenatge a Lloret de Mar i sorgia Amics de Lloret. Cardedeu li dedicava un homenatge el 1993 i sorgia Febrer musical, el mateix any que també en rebia un a Olot i estrenava Flor de Fajol.
El 1995 era homenatjat a Martorell i estrenava Amics de Martorell. Sant Hilari Salcalm li atorgava l'Escut d'Or del Grup Sardanista Sant Hilari el mateix 1995, i estrenava A Sant Hilari Sacalm. L'any 1996 rebia homenatge a Salt i estrenava Cors saltencs; el 1997 a Sant Feliu de Guíxols es produïa l'estrena de Sant Feliu, ciutat marinera; a Riudellots de la Selva l'homenatjaven el 1996 i estrenava la peça Dolçor de tible.
El 2000 va ser a Olesa de Montserrat on es va retre homenatge al músic, i tenia lloc l'estrena de la composició De MontserratÉOlesa. El mateix any era homenatjat a l'aplec de les Roquetes de Barcelona; el 2002, a Lleida.