´Ara ens cuidem més que abans, perquè érem uns autèntics salvatges´

Cantant i guitarrista de Los Delinqüentes. En la fusió entre rumba, flamenc i rock, hi ha una figura primigènia: Kiko Veneno. Després d'ell, la resta. Però només n'hi ha uns que el tinguin com a padrí fins al punt d'haver pres el nom d'una de les seves cançons: són Los Delinqüentes, que avui arriben a Salt igual de "garrapateros", però més madurs i guitarrers.

MARTA PALLARÈS SALT Des d'El verde rebelde vuelve, han estat quatre anys de silenci discogràfic per a Los Delinqüentes, tot i que no han perdut el temps. L'essència garrapatera, el toc canalla i desvergonyit dels fills bastards de Kiko Veneno s'ha passejat per tot el país amb allò que més els agrada a aquests fills de Jerez de la Frontera: els directes i el contacte amb el públic. I per poder continuar-ho fent, han tret al mercat un nou treball, Bienvenidos a la época iconoclasta, que presenten avui a La Mirona de Salt.

Han estat gairebé dos anys treballant en el disc, més tot el temps que feia que no presentaven nou material. Per què aquesta aturada en la creació?
Com dius, només ha estat un lapse pel que fa al disc; hem estat fent concerts, vam publicar un DVD d'homenatge a er Migue (Miguel Ángel Benítez, el desaparegut veu i cantant del grup), hem fet la banda sonora de Mortadelo y Filemón... Vam tenir un període de transició amb la nostra antiga discogràfica on ja no hi estàvem gaire a gust, i ens calia un canvi. Els negocis sempre van lents (riu).
Precisament, havien treballat amb Virgin i Emi i ara s'han passat a El Volcán Records. Ha de ser molt diferent el treball amb una gran multinacional que amb una discogràfica petita...
És clar. Quan una empresa té tants artistes t'acaben per fer menys cas, que no és que no ens en fessin, però invertien menys diners en nosaltres. I ara ens prenem la nova etapa amb molta alegria, n'estem contents.
Com deia abans, han compost bandes sonores, tant per a cinema com per a televisió. Els resulta difícil treballar per encàrrec?
És molt diferent, perquè estàs més concentrat, més forçat a fer el que t'han demanat. Tot i així m'agrada perquè et marques una fita i no pares fins a acomplir-la; quan fas cançons per tu potser tens un tema parat durant un any fins que el reprens i l'enllesteixes.
Diuen que han tornat amb ganes d'emprenyar. Fins a quin punt cal aquest esperit contestatari per fer la música que fan?
És que l'essència garrapatera sempre és allà (riu). Gaudim molt tocant en directe, és com millor ens ho passem perquè el directe és la veritat absoluta. Estàvem bojos per tornar a la carretera i hem de treure discos per poder-ho fer, per poder donar material nou als nostres seguidors. I la gent hi està responent molt bé, així que crec que les ganes d'emprenyar estan sent molt ben rebudes!
Bienvenidos a la época iconoclasta té un treball de producció més gran del que és habitual en vostès, amb major instrumentació i més tocs rockers. A què es deu aquest canvi?
Ha estat una evolució natural, gens forçada. En anteriors discos la gravació era més rústica, més de carrer. Ara ens hem volgut renovar, canviar de samarreta, però l'esperit és el mateix. Amb més guitarres o instruments de vents, però igualment continuem parlant de la gent del carrer, d'allò que ens envolta.
Tampoc ha variat el gust que mostren per les col·laboracions amb altres artistes. Encara les han de demanar, o ja tenen una llarga llista d'amics que esperen que treguin disc per col·laborar amb vostès?
La veritat és que ens havíem plantejat canviar aquesta tendència també, i no comptar amb més col·laboracions, però és que es tracta d'amics íntims! Per exemple, en Leyva de Pereza va venir a l'estudi a veure com anava la gravació i li va fer il·lusió, com amb Muchachito o Kiko Veneno. No els podíem dir que no! Amb Julieta (Venegas) sí que va ser diferent, perquè és amiga nostra però no tenia l'oportunitat de simplement passar per l'estudi, així que a ella li vam trucar expressament i va venir encantada.
Er Migue ha continuat molt present als seus treballs després de la seva desaparició. Tant, que en aquesta ocasió li han brindat el títol de l'àlbum, que va ser una ocurrència seva de fa molts anys...
Ens agrada tenir-lo present perquè és una part molt important de Los Delinqüentes, el trobem molt a faltar. Sempre usem paraules seves, coses que va deixar escrites, i en aquest cas Bienvenidos a la época iconoclasta és un títol que es va inventar per a una obra de teatre que vam interpretar ara fa 10 anys. És un petit homenatge més.
I què té de diferent el seu art d'ara i el d'aquella època?
Ara ens cuidem una mica més que abans, que érem molt salvatges. Ara ens controlem, alguns fins i tot tenen nens! El que continua sent igual és que a la carretera ens oblidem dels problemes i simplement som nou paios en una furgoneta passant-ho bé i gastant bromes. Uns gamberros que gaudim molt de la vida.
L'estil garrapatero es pot entendre si no s'és de Jerez de la Frontera o dels voltants?
I tant que sí, i fins i tot potser més. A Catalunya per exemple ens estimen molt, ara tenim moltes ganes de tornar a La Mirona perquè quan hi hem estat ens tractat amb molta estima. Per això els portarem un disc nou però que continuarà sent un espectacle garrapatero total.