ÀNGEL CALDAS I BOSCH
Fa molts anys, quan no tots els nens i nenes eren escolaritzats, l'interès de molts pares en enviar els fills a "estudi" era que sabessin "de cuentas". Saber comptar volia dir que l'aritmètica -encara no es parlava de "mates"- era el pal de paller de l'ensenyament. Sabent comptar es podia obrir una botiga, treballar en un despatx, muntar un petit negoci. Els compradors d'aviram, en el mercat setmanal, tenien llibres expressos per comptar de pressa els ous per dotzenes. I recordo que els nois dels "Hermanos" que acabaven els estudis primaris amb les millors notes tenien plaça segura en l'administració de les empreses sureres del poble i acostumaven a jubilar-se com a caps administratius. L'interès per l'economia prengué formes distintes i les facultats d'empresarials i econòmiques es veieren molt freqüentades des dels seus inicis. I ara, en aquests nostres temps de crisi financera, l'homo economicus-sobretot els grans caps de l'economia- si bé ha perdut una certa aurèola de màgia, continua concitant les esperances de la gent. El que passa és que tothom sap, a hores d'ara, que l'economia, durant massa anys, ha anat pel món com un valor absolut. I l'experiència amarga dels nostres dies ens fa entendre que l'homo economicus no pot ser només economicus. Ha de ser homo. Si un economista no té valors humans, la seva ciència pot deixar de ser-ho. Els problemes dels homes van més enllà de les xifres. Un petit i gran llibre de ?Benet XVI -la seva Carta Encíclica La caritat en la veritat- diu que "el desenvolupament és impossible sense homes rectes, sense operadors econòmics i agents polítics que sentin amb força, en la seva consciència, la crida al bé comú".