«REC 2» obre la 42a edició del Festival de Cinema de Sitges

EFE La segona pel·lícula de "REC", del duo de directors Jaume Balagueró i Paco Plaza, obre aquesta nit la 42a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, en un dia en el qual el certamen guardonarà dos il·lustres convidats, Malcolm McDowell i Walter Hill.

En la primera projecció a Espanya -el film s'estrena demà a prop de 400 sales- d'aquesta esperada seqüela, "REC 2" ha estat molt aplaudida i ha agradat en general la premsa especialitzada.

Juga a favor de la pel·lícula la simpatia dels seus protagonistes, directors, actors i productors, que han assistit a una insòlita conferència de premsa en què fins i tot han fet el 'càsting' a un actor intrús que aspira a fer de zombi en una hipotètica "REC 3".

Jaume Balagueró i Paco Plaza han assenyalat que "el principal objectiu del film era que els espectadors passessin una bona estona", i han argumentat que quan van decidir fer una seqüela "tenien un ventall ampli de possibilitats: "fer una preqüela o una història amb narrativa més convencional, però, al final, com la primera havíem deixat tants enigmes oberts, vam pensar que es podia aprofundir en aquests enigmes paranormals".

Aquesta decisió va determinar que "REC 2" sigui "una seqüela de punt i seguit, que continua on va acabar la primera", ha apuntat Balagueró.

El repte dels dos directors era que "no fos més del mateix", i per aquesta raó van decidir "donar un gir total a l'enfocament del film, amb més sang, més acció".

Del realisme del primer film van passar, en aquesta segona, "a una pel·lícula clarament fantàstica, de terror", han indicat.

Influïda visualment per l'estètica dels vídeo-jocs, "REC 2" està trufada a més de gestos de complicitat al gènere com "La Cosa" o "L'Exorcista", a manera d'"homenatge al cinema fantàstic en general, al qual ens ha fet feliços, a les pel·lícules de dimonis", declara Balagueró, qui invita l'espectador a fer l'exercici de descobrir aquestes cites a clàssics del terror.

En aquest exercici alguns han anat massa lluny, com el que ha felicitat a Balagueró pel seu gest de complicitat a "Night of the Creeps", "una pel·lícula que nosaltres no hem vist", ha dit el director provocant el riure de la sala.

La comèdia és un ingredient important de "REC 2", un fet buscat en el guió, i també amb recursos habituals del gènere: "Tota mena de fluids són sempre benvinguts, i el vòmit és el millor, perquè et permet utilitzar tota mena de textures i colors", ha fet broma Plaza.

El tipus de pel·lícula dissenyat per a "REC 2" va conduir als realitzadors a "una direcció d'actors molt diferent, perquè tots havien vist 'REC' i aquí hi havia un guió, menys improvisació i més tècnica, a més d'un treball més físic, per al qual els actors no van voler ser doblats per especialistes d'acció".

L'actriu Manuela Velasco, que ja va protagonitzar la primera part de "REC", s'ha declarat "encantada" per haver repetit a les ordres de Balagueró i Plaza: "Em vaig quedar amb ganes de poder explorar el personatge, però, tal com ha acabat la segona pel·lícula -afegeix-, si es planteja fer una tercera, es podria fer una cosa diferent i per tant m'agradaria tornar a treballar amb el mateix equip".

El productor de Filmax, Julio Fernández, ha recordat que "REC" s'ha convertit en "la primera franquícia de cinema de terror creada a Espanya" i ha advertit que "el que passi aquest cap de setmana tindrà una repercussió a tot el món, ja que tots els distribuïdors esperen a veure què passa amb l'estrena de la pel·lícula al seu país d'origen".

Fernández ha expressat la seva confiança en que el film "se situï entre les pel·lícules amb major recaptació en el primer cap de setmana".

Quan han sorgit les preguntes sobre una possible tercera part, Fernández, com bon gallec, ha respost: "No farem un 'REC 3' si 'REC 2' no és un gran èxit a tot el món comparable a 'REC', però si tinguéssim el convenciment que amb aquesta sèrie passés com amb els 'Malsons (a Elm Street)', que cada estrena millorava l'anterior, llavors podria haver-hi una quarta REC".

Filmax no es deté en el cinema i fins i tot el mateix Fernández aventura "un possible vídeo-joc i fins i tot algun tipus d'espectacle en viu, tot dependrà de la decisió dels directors".