Blanes acull avui al vespre l´onzena Trobada de Músics Blanencs

GIRONA | MONTSERRAT JUVANTENY
Reunir els músics vinculats amb una població i estructurar una macrocobla virtual per a una festa concreta, és un fet força habitual a les comarques gironines, on hi ha diferents poblacions en les quals la música i els músics de cobla han fet i fan història.
Onze anys enrere, a Blanes, la plaça dels Dies Feiners acollia per primera vegada una gran cobla formada per músics blanencs, i d'aleshores ençà, la iniciativa de l'Agrupació Sardanista d'aquella localitat de la Selva costanera ha comptat sempre amb el suport de l'Ajuntament per celebrar aquesta festa.
Avui, a les deu del vespre, els músics blanencs, nascuts a la població, els residents i/o els que toquen a la formació anomenada La Blanes, juntament amb la nodrida concurrencia de la cobla i bandes del Col·legi Santa Maria, formaran novament una gran cobla i faran sonar els seus instruments. Veterans i joves estudiants de música tindran com a nexe comú el nom de la població i la música.

El Pare Alqueza
Molts dels músics que actualment formen part de les més prestigioses formacions coblístiques del país, tenen els seus orígens al Col·legi Santa Maria de Blanes, on un bon dia, el 1967, un home que estima la música, el pare Joaquim Alqueza, va tenir la brillant idea de formar una cobla infantil, que va ser la primera de l'època contemporània. La cobla va ser rebuda el 1977, al Vaticà en audiencia pel Papa Joan Pau VI. D'aquesta formació n'han sortit destacats músics, com els germans Jordi i Xavier Molina Membrives, el trombonista Josep M. Guinart..
Si repassem la història, trobem que a Castelló d'Empúries (Alt Empordà), hi ha una històrica experiència en cobla infantil, ja que hi van existir els Petits Rossinyolets, formació fundada el 1925, en el si de l'Escola de Música de la població, vinculada amb Baldomer Pastells, conegut com L'avi Rau. Per la branca materna de la familia va sorgir posteriorment el conegut flabiolaire i compositor Lluís Buscarons i Pastells, que va ser un dels components dels Petits Rossinyolets. La formació, però, va tenir curta vida, i en crèixer els seus components, dos anys després, el 1927, van passar a anomenar-se Rossinyolets. El 1992, amb la formació ja desapareguda, va ressorgir de nou, amb el mateix nom Rossinyolets, de la mà del músic Castelló Pere Cortada, i actualment té un gran prestigi.

La Blanes
La Blanes, juntament amb la Cobla del Col·legi Santa Maria, són les dues formacions actuals blanenques. En un primer temps els joves sorgits de la cobla del Col·legi van prendre el nom de cobla Vila de Blanes. El gener de 1985 feien la seva presentació. La cobla estava formada per antics membres de la Banda del Col·legi Santa Maria, que tenien entre 15 i 21 anys.
El maig del 1988, la formació es convertia en cobla-orquestra. Va ser el 2005, amb motiu de celebrar el 20è aniversari de la seva fundació, que passen a adoptar el nom de La Blanes.
En la història musical blanenca també hi trobem una formació amb vida efímera, la Cobla de la SAFA, que va sorgir el 1928, sota els auspicis d'aquella fàbrica dedicada al tèxtil. La cobla es va dissoldre el 1931.
Juntament amb Cassà de la Selva, Amer, Castelló d'Empúries, Tortellà, Vidreres, la Bisbal, ?Torroella de Montgrí, Palamós, i d'altres, la població de Blanes pasarà a la historia de la sardana per la seva important aportació pel que fa a músics de cobla.