«Treballant en solitari m´he trobat a mi mateix com a artista»

MC i compositor. El planter del hip-hop de Girona fa anys que dóna fruits, i molts d'ells han sortit del talent d'Urban

MARTA PALLARÈS GIRONA Des de Discípulos del Micro a Geronación, Javier Cabezas Morente o el seu àlter ego Urban s'ha convertit en un nom mític de l'escena hip-hop de Girona. Després d'una aturada torna a la càrrega presentant el seu primer disc en solitari, 33. Tot i la seva llarga trajectòria, continua combinant concerts amb una botiga d'estètica rapera, i havent d'escollir entre atendre els clients o concedir entrevistes. I malgrat tot, afirma fer el que li agrada i ser afortunat.

Ara que ha abaixat la persiana de la botiga, aprofito per preguntar-li... hi ha gaires MC a Espanya que es puguin permetre viure només de la música?

(Riu). La veritat és que no, en són molt pocs, tot i que cada cop hi ha més mercat per al rap. El panorama musical és molt complicat, i en el hip-hop encara més!

Després d'una aturada pel naixement del seu segon fill, ha tornat a la càrrega. Ha canviat gaire el mercat mentre n'ha estat fora?

El panorama continua sent de públic jove, i d'escenaris petits amb recursos limitats. L'únic que ha canviat és que ara encara és més difícil vendre música, que una discogràfica s'interessi per tu i mogui la teva música dignament.

Sí que deu haver canviat com treballa, ara que ho fa en solitari...

Sempre havia estat lligat a les meves formacions, on tot es feia entre tots. Ara he fet un canvi radical i m'he sentit molt lliure, gens apressat. He gravat i he parat quan he volgut, he parlat del que m'interessa, he triat fotos i portada. M'he trobat a mi mateix com a artista i he vist què puc donar en el món del rap. Abans tot eren mitges tintes.

Quins ingredients ha sumat fins arribar a 33?

El més important ha estat retrobar la il·lusió, engrescar-me i engrescar els companys. Al final ha estat un treball de 7 o 8 amics: de gent de Geronación, en Jota d'Akemarropa, de l'altre costat de l'Atlàntic... No he buscat col·laboracions per vendre més, i com que no tenia pressa he anat trobant suports. No és tant un disc en solitari com un treball d'Urban al qual s'hi han sumat molts amics.

I el món del hip-hop és tan ple d'egos com sembla des de fora?

Pot semblar un mercat d'egos, perquè el que arriba al gran públic és el rap de les estrelles, no el de compromís. Les ràdios projecten música que només parla dels mateixos cantants. La gent a qui li agrada això no va més enllà, i tot i respectar-ho, si vols contingut has de gratar. El hip-hop ve dels estrats socials més baixos, i si vols captar missatges que arribin al cervell i no només als peus, has d'esforçar-te.
I voldria arribar a l'estatus d'estrella dels MC dels Estats Units?

A França, Alemanya o Gran Bretanya hi ha artistes que viuen del hip-hop però no són grans estrelles. Clar que voldria viure de la música, però no cal arribar a aquests nivells. Hi ha mecànics de 600 que es guanyen la vida, no cal treballar per a la Ferrari. Jo vull viure del que m'agrada i de fet ja ho faig: tinc una botiga de bàsquet i hip-hop, i puc fer música. No em queixo, no estic interessat en l'estrellat.

Vostè obre la càpsula, mai millor dit, amb el concert d'aquesta nit. Creu que l'iniciativa pot obrir portes a nous estils a Girona?

És un bon esdeveniment perquè projecta tendències noves, i té una promoció molt millor que la de la majoria de concerts. L'únic problema que té és l'endèmic de Girona, i és la manca de sales de concerts. Platea és un espai molt atractiu, però acústicament deixa a desitjar. I em sap greu que s'hagi de fer propostes tan interessants en llocs que no són pròpiament locals de directe. I l'Auditori és bonic, però no és un espai per a un concert ni de rock, ni de rap, ni de res.

Va presentar disc a l'Hipnotik. Quina ha estat la primera rebuda?

Al principi la gent quedava una mica parada perquè 33 encara no era al mercat. Aquest és un disc molt musical, gens hardcore, sense bases contundents. He volgut incidir en la musicalitat dels temes, també gràcies a la producció de Gasman, que ha elaborat molt els cors, els sintetitzadors i els samplers. Espero que sorprengui molt la gent perquè no és en absolut un disc de rap convencional.