La força poètica de Kavafis pren forma amb la veu de Lluís Homar

GIRONA | MARTA PALLARÈS Dues veus, dues llengües, i un sol poeta: la parella està formada pels actors Lluís Homar i Polydoros Vogiatzis, i el seu nexe d'unió és la poesia de Konstantin Kavafis. Aquesta obra íntima, de gran introspecció i força, que parla de sentiments prohibits i intensos, és la que vehicula Kavafis, un espectacle de petit format que es representa avui a l'Auditori de la Mercè.
El muntatge combina la recitació en el grec original i en català, i es recolza en la música de Varvara Gyra, a la veu i guitarra. Així es pretén donar tant la força com la universalitat que el poeta volia expressar. Lluís Homar es mostrava ahir molt satisfet de tornar als escenaris amb aquesta peça, estrenada originalment al festival de Tolosa i que després va passar per Brussel·les de la mà de Charlotte Rampling.
L'actor català va explicar que Salvador Sunyer, director de Temporada Alta, li va fer arribar un DVD amb el muntatge estrenat a Tolosa: "Em va agradar molt, i així és com em vaig afegir a aquest projecte, on el més important és la paraula".
Homar va admetre que tot i conèixer prèviament l'obra de Kavafis, "ha estat molt diferent treballar-la per poder-la recitar, i així ha estat com realment l'he descobert". En aquest sentit, l'actor no va estalviar-se elogis envers l'obra del poeta grec més universal, qualificant-la de "entenedora alhora que profunda, és una poesia que descriu les imatges amb molta precisió". Kavafis, va afirmar, mostra els seus sentiments "de forma melancòlica, i gairebé torturada en algunes ocasions, però també amb gran bellesa".
L'espectacle que es veurà avui a la Mercè aborda l'obra de Kavafis catalogant-la en diversos capítols temàtics: l'edat i l'envelliment, l'amor, la vida social i política, els somnis i els desitjos, i la soledat.
Val a dir que, tenint en compte la nuesa de l'espectacle, basat únicament en la força de la paraula, s'ha cuidat especialment la traducció dels poemes. Així doncs, la selecció inclou únicament adaptacions de Carles Riba i Joan Ferraté, dos escriptors que van usar criteris completament diferents a l'hora d'apropar-se a l'obra del grec, però amb una gran qualitat en ambdós casos.
Homar va destacar la seva tornada als escenaris amb aquest petit format, que li ha permès treballar en solitari i compaginar-ho amb altres projectes: "Hem trobat la fórmula per poder treballar individualment i en relativament poc temps posar en comú la feina", explicava ahir.