SITGES | EFE/DDG
El cineasta coreà Park Chan-wook reinventa el subgènere cinematogràfic de vampirs amb Thirst (Set), un film que va presentar ahir a la secció competitiva del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. El certamen va distingir ahir el director Park Chan-wook amb el premi Màquina del Temps en reconeixement a la seva aportació al gènere i, de fet, s'ha fet mereixedor del guardó amb Thirst, una història de vampirs protagonitzada per un mossèn catòlic coreà on els vampirs tenen superpoders, però no els clàssics ullals.
El capellà, interpretat per un dels actors fetitxe de Chan-wook, Song Kang-ho, viatja a l'Àfrica per sotmetre's a un experiment amb el qual es pretén trobar la vacuna per a una infecció mortal. Durant el tractament, el capellà mor, però una transfusió sanguínia el torna miraculosament a la vida, encara que convertit en un "xuclasangs" amb alçacolls.
Chan-wook va assegurar no haver fet una investigació prèvia sobre la història dels vampirs, encara que al llarg de la seva trobada amb la premsa va fer gala de conèixer molt bé la mitologia que envolta el vampirisme. "El gènere - va dir- m'ha agradat de sempre i he vist molts films d'aquest tipus".
El cineasta coreà va tenir clar des d'un principi que el seu protagonista seria "un sacerdot noble que beu vi en el calze, i vaig imaginar que si caigués en una situació miserable i no tingués recursos acabaria bevent sang". En optar per un sacerdot, Chan-wook va recórrer a "una persona que no té por, que no s'espanta en veure una creu, i a partir d'aquesta premissa vaig anar eliminant un a un tots els estereotips".
La gran aportació de Park Chan-wook a la figura del vampir és el dubte moral que té el personatge: "El protagonista es converteix en vampir contra la seva voluntat, per fer el bé, per ajudar els altres, però no pot acceptar aquesta nova identitat perquè entra en contradicció amb les seves conviccions morals i religioses", va dir.
Consagrats i debutants
També a la jornada d'ahir, el director madrileny Gabe Ibáñez va debutar en el llargmetratge amb Hierro, "un thriller psicològic" amb mare coratge ambientat en aquesta illa canària, que va causar una bona impressió.
Per al director, Hierro és María, el personatge protagonista, o el que és el mateix, el seu intèrpret, Elena Anaya, gairebé omnipresent a tota la pel·lícula.
A més d'Anaya, la gran protagonista de la cinta és l'atmosfera de l'illa del Hierro: "La importància del paisatge és determinant en l'atmosfera que ens interessava donar a la història", va dir el director debutant.