Els 50 anys de la Nova Cançó es passen al cinema a Girona

GIRONA | MARTA PALLARÈS
Al vent de Raimon compleix aquest mes d'octubre la respectable edat de mig segle; i amb ella, 1959 va esdevenir l'any oficial del naixement de la Nova Cançó. Enguany estan sent moltes les propostes culturals que homenatgen la data, i la més nova és la que tiraran endavant de manera conjunta el Museu del Cinema de Girona i La Mirona de Salt. Així, els dos equipament tornen a col·laborar, en aquesta ocasió per recordar un dels moments que han marcat amb més força la història de la música catalana.
La iniciativa ha sorgit de la Filmoteca de Catalunya i l'Institut Català de les Indústries Culturals, que han creat el cicle de cinema 50 anys de la Nova Cançó. En total, són una trentena de poblacions d'arreu de Catalunya les que s'han sumat a la inciativa; a Girona, les projeccions comencen demà al Museu del Cinema i s'allargaran durant tres dimecres.
L'encarregat d'obrir el cicle serà, com pertoca, qui també va donar inici formal a la Nova Cançó. Així, demà es projectaran dos audiovisuals diferents basats en la figura de Raimon. El primer és D'un temps, d'un país de Llorenç Soler, que repassa a través de diverses mirades la trajectòria personal i professional del cantautor de Xàtiva. A més, la sessió es completa amb Raimon de Carles Duran, una peça curta de 1965 que presenta quatre cançons de l'intèrpret acompanyades per imatges documentals.
La segona sessió, programada per al 14 d'octubre, estarà dedicada a un dels esdeveniments culturals que van marcar la història del nostre país: les Dotze Hores de Canet, les "dotze hores de música i follia" que van reunir unes 25.000 persones a Canet de Mar. Francesc Bellmunt ha recollit a Canet Rock, a mode de testimoni, com es va viure el petit Woodstock català.
I de la mà del mateix Bellmunt es clourà el cicle, amb el documental La Nova Cançó, de 1976. Aquest és un film de gran importància històrica perquè va ser el primer guió autoritzat en català, i perquè Franco va morir mentre s'estava rodant. Així, a més de la vessant cultural -que comprèn ?actuacions de Maria del Mar Bonet, Llach, Ovidi Montollor, Pi de la ?Serra o La Trinca-, s'hi recullen ?entrevistes a Jordi Pujol, Joan Fuster o Espinàs, esdevenint un gran document històric.