El cineasta britànic Duncan Jones, fill del cantant David Bowie, reivindica la ciència-ficció de la vella escola amb la seva primera pel·lícula, "Moon", que avui ha presentat dins la secció competitiva del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges.

"Moon", que ha tingut un gran acollida per part del públic i de la crítica presents en el Festival, narra la història d'una plataforma minera d'obtenció d'heli-3 a la cara oculta de la Lluna, a càrrec d'un únic habitant, l'astronauta Sam Bell, interpretat per l'actor Sam Rockwell, qui manté una comunicació a distància amb la Terra on va deixar tres anys enrere la seva dona i la seva filla.

En aquest context de soledat, l'únic interlocutor de Sam és GERTY, una versió reduïda i amable del Hal de "2001: Una odissea de l'espai" -Kevin Spacey li cedeix la seva veu-.

Jones ha comentat avui a la presentació que el seu amor pel gènere ve de "la possibilitat que et dóna la ciència-ficció d'escapisme, l'oportunitat de crear coses amb molta imaginació, així com d'explicar històries molt personals".

Per al jove debutant, "l'edat daurada de la ciència-ficció van ser els anys 70 i principis dels 80, quan films com 'Naus misterioses', 'Àlien', 'Blade Runner' o 'Atmosfera Zero' explicaven històries humanes en contextos futurs.

L'estètica de la pel·lícula, plena de maquetes a l'estil dels anys 70 i els 80, era molt important per al director: "volíem que s'assemblés a 'Atmosfera Zero' o la primera entrega d''Àlien', fins al punt que resultava interessant que el públic veiés 'Moon' com si fos una joia perduda de finals dels 70".

Jones admet algun paral·lelisme amb "Naus misterioses", encara que el film de Douglas Trumbull "té una càrrega ecologista i política, que no apareix en 'Moon', que s'ocupa més de les relacions a distància i de la soledat".

"Només fa falta mirar les ultimes pel·lícules de ciència-ficció com 'Transformers 2' -comenta Jones-, per entendre per què m'agraden aquelles pel·lícules".

Jones intenta buscar una explicació a la mediocritat a què ha arribat el gènere: "aquest tipus de pel·lícules necessiten, pels efectes especials, un pressupost molt alt, i perquè els inversors recuperin els seus diners necessiten molt de públic, per la qual cosa al final la narrativa tendeix a simplificar-se moltíssim".

Films com "Districte 9", de Neil Blomkamp, "podrien ser un punt d'inflexió, es poden fer uns efectes especials més barats i això permetrà fer un cinema més independent i pel·lícules més imaginatives".

En relació amb el possible paral·lelisme entre la relació a distància de l'astronauta i la seva filla i del propi Jones i el seu pare, el director ha assegurat que ell se sent més pròxim al personatge de Sam i, de fet, ha recordat que va estar tres anys fent un postgrau a Nashville, que per a ell "era com estar a la Lluna".

A més de les relacions a distància i de la soledat, "Moon" aborda el tema de la presa de consciència per part de la tecnologia, com els passa als replicants de "Blade Runner".

"Quan vaig estudiar Filosofia vam tractar el tema de l'ètica sobre les màquines que senten, i en el cas de GERTY es deixa ambigua una doble possibilitat: si està programat o si pren decisions", apunta el realitzador.

Jones, que ha exhibit un afilat sentit de l'humor durant la seva intervenció i que no ha parat de fer bromes amb Sam Rockwell, ha respost: "no podia permetre'm les cançons del meu pare per a aquesta pel·lícula" quan li han preguntat per què no hi havia algun tema de David Bowie al film.

El jove director britànic es mostra exultant pel moment que viu i ha avançat que ja està treballant en un "projecte personal", que es titularà "Mute", estarà ambientat a Berlín en el futur i serà un homenatge personal a "Blade Runner", i espera que Sam Rockwell faci un petit 'cameo'.

Sam Rockwell confessa que "ser l'únic intèrpret de la pel·lícula és el somni, però també el malson de tot actor".

Per preparar la seva feina a "Moon" va realitzar diverses lectures del guió amb diferents actors, perquè havia de conèixer pràcticament tot el guió, va veure un documental de Ron Howard i va parlar amb el seu oncle pilot de proves, però la resta va partir de la seva imaginació.

Pel·lícules d'un sol protagonista com "Nàufrag", "Sóc llegenda", "Taxi Driver", o sobre la relació d'amics com "Cowboy de mitjanit" van ser films que li van servir per a la preparació del personatge.