GIRONA | M. PALLARÈS
De la combinació extrema entre llum, espai i treball actoral, i a partir de la base del mite de Prometeu -reinterpretat al màxim- n'ha nascut "un fill estrany, divertit i que possiblement sigui el que ens faci més feliços", en paraules de Diego Anido, membre de la companyia Indi Gest. Aquest fill és Prometeu no res, el nou espectacle d'aquest grup que explora la idea de com l'home, a partir del moment en què creu tenir raó, omple tots els espais que la història ha deixat en blanc.
Aquesta peça ha estat creada i dirigida pel mateix Anido, Sílvia Delagneau i Jordi Oriol, i es representarà demà a La Planeta. Es tracta d'una producció entre Temporada Alta i els mateixos Indi Gest, que ja han participat a Temporada Alta en d'altres edicions, i que ara hi tornen modelant un material clàssic. Segons Oriol, la intenció és que qui conegui el mite de Prometeu hi pugui trobar referències, però que d'altra banda, "qui no n'hagi sentit a parlar pugui seguir el fil de l'obra de manera independent". Així és com aquesta peça parla, principalment, de recórrer camins que ja han estat (massa) explorats, i sobre com la condició humana sovint no aconsegueix evolucionar sinó que repeteix els mateixos passos fets anteriorment.
Jordi Oriol afirmava ahir que tot i la densitat del contingut, aquest és bàsicament un espectacle d'alt voltatge visual, on llum i so es combinen per crear una peça "molt potent".
Val a dir que una de les característiques de la peça és que els seus tres directors són també els intèrprets (Prometeu, Epimeteu i Pandora); un fet molt habitual dins el teatre contemporani, com va voler remarcar Salvador ?Sunyer, director de Temporada Alta.