ACN/DDG
Un cap de setmana més, els amants del teatre i la música tindran problemes per escollir què volen veure. El festival Temporada Alta ha programat actuacions provinents de diferents disciplines. Divendres, a la Sala La Planeta, la companyia Indi Gest estrena 'Prometeu no res', una obra visual basada en el mite de Prometeu portat als nostres dies. Dissabte, al Teatre Municipal de Girona, la companyia Animalario estrena a Catalunya 'Tito Andrónico', una de les obres de Shakespeare menys representades i més sanguinàries. Pel que fa a la música, els catalans CaboSanRoque estrenen 'Torn de nit', tocant instruments fabricats amb peces d'una fàbrica de galetes.
'Prometeu no res' neix de la unió de tres creadors –Diego Anido, Sílvia Delagneau i Jordi Oriol- que volen reflexionar entorn del mite grec de Prometeu que va robar el foc als Déus per donar-lo als homes. Sota aquesta premissa, els artistes –que també són els intèrprets de l'obra- porten el mite als nostres dies.
L'acció discorre en el lavabo d'un hotel on s'està celebrant una cimera sobre el pol nord. Dos germans –que emulen Prometeu i Epimeteu- es colen a l'hotel disfressats de les mascotes de la convenció (una foca i un ós) per intentar descobrir una gravació d'una reunió secreta dels alts càrrecs de la cimera. Els germans estan convençuts que darrera d'aquella trobada hi ha alguna cosa més, uns interessos amagats per explotar els recursos del pol nord que volen descobrir per poder-ho donar a conèixer a la societat, de la mateixa manera que Prometeu va robar el foc als Déus per il·luminar els homes.
L'espectacle és bàsicament visual 'amb tocs surrealistes i abstractes', segons reconeix un dels creadors, Jordi Oriol. Els personatges parlen entre ells suec ja que, segons explica Oriol, no volien que el text i el significat de les paraules aclaparés l'atenció del públic. I no només això, també hi ha una crítica a la cultura camuflada en aquesta decisió. Segons Jordi Oriol, han volgut fer l'espectacle en una llengua nòrdica per criticar aquells que valoren la qualitat d'una obra segons la seva procedència. 'És com aquells que van a veure una obra en alemany i quan surten diuen que és brutal tot i que no ha entès res', detalla.
Per això, també ha volgut jugar amb el títol. 'Volíem que la paraula de Prometeu hi aparegués però hi hem afegit 'no res' perquè la gent no es pensi que ve a veure una obra de teatre clàssic', ha explicat Oriol.
'Prometeu no res' s'estrena divendres a la Sala La Planeta a les deu del vespre. Aquesta és la segona participació de la companyia Indi Gest en el festival després que fa dos anys sorprenguessin amb 'La caiguda d'Amlet'.
El Shakespeare més sagnant
Després d'estrenar-se al festival de Mérida, la companyia Animalario (premiada amb deu premis Max) porta per primera vegada a Catalunya una adaptació de l'obra 'Titus Andronicus' de William Shakespeare. El seu director, Andrés Lima, ha definit aquest clàssic com 'un banquet de sang, una selva d'animals salvatges que es devoren entre si'. El muntatge es representarà només el 10 d'octubre, en castellà, al Teatre Municipal de Girona amb un repartiment de deu actors amb Alberto San Juan, Nathalie Poza i Javier Gutiérrez al capdavant.
Shakespeare va escriure 'Tito Andronico' l'any 1593. El text narra la història fictícia del general romà Titus en arribar a Roma després d'una llarga guerra amb el gods del nord on hi ha perdut alguns dels seus fills. La peça és una tragèdia familiar, una guerra pel poder entre dues sagues, amb escenes de gent menjant carn humana, violacions, esquarteraments i amputacions. L'obra reuneix alguns dels elements característics del teatre de l'autor angles -com venjança, paròdia, humor i ambició política- i ofereix una visió del ésser humà molt cruel.
El text l'ha traduït al castellà Salvador Oliva, un expert en Shakespeare. Arribarà a Girona després d'estrenar-se el 8 de juliol al Festival de Mèrida i d'haver fet temporada durant el mes d'agost a Las Naves del Matadero de Madrid. L'espectacle inclou música en directe a càrrec d'una orquestra de dos o tres músics que serveix per 'recrear aquesta baralla de gossos', segons explica la companyia.
Música amb peces d'una fàbrica
Vuit pistons i vuit electrovàlvules. Aquestes van ser les primeres peces que els membres de CaboSanRoque van rebre d'una fàbrica de galetes de Granollers que, per la crisi econòmica, havia desmuntat tota una línia de producció. Del material recollit, van aprofitar tot el que van poder i van reconvertir les peces en una 'orquestra mecanitzada', amb la seva secció de vents, cordes i percussió, en homenatge als treballadors del torn de nit. El muntatge, titulat precisament 'Torn de nit' i que s'estrena el diumenge al Teatre de Salt, busca reproduir l'univers sonor d'aquesta fàbrica i l'imaginari dels seus treballadors.
Com sona una fàbrica de galetes? Què pensa un treballador que porta 35 anys en un torn i fent la mateixa feina? Aquestes són algunes de les preguntes que es van fer els membres de CaboSanRoque i que, amb l'ajuda dels mateixos treballadors, han intentat respondre per crear un univers sonor on es reprodueixen moviments racionals, mecànics i repetitius a partir d'una orquestra mecanitzada, feta amb les mateixes peces que durant anys han servit per fabricar galetes. 'Vam imaginar que el funcionament de la pròpia fàbrica remuntada i la música ens podia ensenyar cap on va el seu cap', explica un dels membres del grup Roger Eixut.
La companyia va estar fent una estada al Teatre de Salt poques setmanes abans que s'estreni el muntatge per acabar de provar tots els 'instruments'. Aquest grup neix al 2001 dedicat a l'experimentació més lúdica i evocadora, a partir d'instruments inventats, sorgits del reciclatge d'elements com màquines de cosir, rentadores o peces de mobiliari en desús.
La fàbrica de 'Torn de Nit' compta amb vuit mans, les de Roger Eixut, Alberto Mezquíriz, Laia Torrents i Pepe Seguí, que actuen vestits amb un uniforme blau en consonància amb l'ambient fabril. Es podrà veure per primer cop al Teatre de Salt, dins la programació del Temporada Alta, i de moment és l'única actuació que tenen prevista a Catalunya, a banda d'actuacions a l'estranger i a l'Estat.