M. CARME RIBAS I MORA
Dedico aquest article als nostres pares i evidentment a tots vosaltres clients, botiguers, amics, veïns, passavolants i a tota persona que d'una manera o altre hagués fet amistat primer amb els nostres pares després amb nosaltres i amb la Granja Mora. Haig de dir que es van produir uns vincles tan forts que es com si a més de la família que tenim per lligams de sang, el que vàrem forjar plegats al llarg de tants anys ha fet que amb cadascun de vosaltres ens uneixi una bonica història difícil d'oblidar. Si la salut, afectada per la nostra feina, no ens hagués passat factura abans d'hora, per la qual cosa vam baver de dir dir adéu a allò que estimàvem tant i que va ser l'eix de la nova vida, avui, dia 9 d'octubre de 2009 en el carrer de la Cort Reial número 18, alà on s'ubicava la Granja Mora, estaríem celebrant el 70è aniversari de la nostra obertura i això ens ompliria de goig i felicitat. A nosaltres, perquè ho gaudiriem junts amb tots vosaltres i als nostres pares perquè, no en tinc cap dubte, que des del lloc privilegiat on es troben, se sentirien orgullosos de veure continuar allò que varen començar just acabada la guerra, un 9 d'octubre de 1939, amb totes les penúries del món, com tota la gent d'aquella època. Passats els anys es va convertir en un petit museu d'història ciutadana al cor del Barri Vell de Girona, que sobretot vosaltres els clients, amb la vostra assiduïtat i fidelitat juntament amb les ganes inacabables des dels nostres pares per fer les coses ben fetes vàreu fer possible que la Granja Mora arribés on va arribar.
Però els designis de la vida han volgut que, passats set anys d'aquell 9 d'octubre del 2002, quan es va dir adéu a tantes coses, en aquell indret en ple cor del Barri Vell testimoni de processons, desfilades de manaies, inundacions, nevades, cercaviles de gegants i tot tipus d'esdeveniments, en aquell local ara sols restin records, silenci, moments de tristesa, moments de joia, moments de molta alegria, la profunda melangia d'un lloc on es van viure diferents etapes: colmado, venda de llet, elaboració i venda de iogurts de recuits,venda de gel, segellament de quinieles, festa dels estudiants, seminaristes , batejos, casaments, comunions, festa de les modistetes, comiats, berenars infantils , aniversaris, dijous llarder, perruqueres del dilluns. A més els anys 60 va ser lloc de trobada obligada del jovent gironí i l'època daurada del turisme quan el "meu carrer" era carretera nacional i venia molta gent de les nostres comarques, que no ens varen deixar mai de visitar.
En resum tot tipus de celebracions. Llum, molta llum, les nostres tradicions. Tot era vida, la gent del dia a dia i els que se sentien sols o tenien ganes de companyia i tan sols entraven ens saludaven esperant ser escoltats. Com en Pepe, que ens portava un grapat de castanyes per menjar-les amb companyia d'en Raimon al final de la barra, o en Xevi, que venia si necessitava d'algun recadet. De tota aquesta vida tan intensa que va ser la nostra hem passat a un indret fosc brut i abandona que és comentari de tots: "per què està tancat".
Sembla impossible després del que acabo de recordar! La il·lusió que vàrem tenir i que molts de vosaltres vàreu signar que el local es transformés en un lloc d'informació cultural de la ciutat, o sigui "per a vosaltres", no es va aconseguir i fa que pensi irònicament que el local està embruixat. Els nostres pares, quan llogaren aquest local, imagineu-vos 70 anys enrere quina Girona grisa i negra havia de ser que tothom els va donar mals auguris dient-los que en aquell local no hi aguantava res i que hi estarien quatre dies. Ara els diria ben fort: "Pares, gràcies peel vostre esperit i la vostra lluita que de sobres sabeu que no va ser en va i a tots vosaltres els que també teniu un lloc en aquesta bonica història, "gràcies", perquè no ens vàreu fallar mai. Avui, juntament amb en Raimon, hem volgut compartir amb vosaltres aquest aniversari: "Felicitats". L'any 1995 va sortir el meu segon llibre, Fulles de Girona i, mai més ben dit, quan arribem a la tardor la Devesa i Girona s'omplen de fulles caduques. Penso que la Granja Mora ha estat un arbre gros del Barri Vell que, de mica en mica, no a la tardor sinó tot l'any, va perdent alguna o altra fulla, la qual cosa cada cop que passa em sacseja el cor i els sentiments.
