´Ningú excepte nosaltres dos pot controlar ´rinôçérôse´´

Guitarrista de "rinôçérôse". El duo de Montpeller s'envolta un cop més d'una banda potent i de vocalistes convidats al seu nou disc "Futurinô". Entre guitarres i "beats", Freu i Carrié presentaran aquesta nit el seu nou treball a Salt, en un concert únic a Catalunya.

MARTA PALLARÈS SALT Van saltar de la psicologia a la música fa 13 anys, i amb sis discos al mercat i amb la reputació de ser una de les bandes europees amb un millor directe, sembla que van prendre la decisió correcta. "rinôcérôse" aterra avui a La Mirona amb una posada en escena fascinant, creada pels Electronic Shadows, i que els acompanyarà durant la tota la gira de Futurinô.

Després de sis àlbums, han deixat de banda la psicologia, o la fan servir sobre l'escenari?
No és que ens n'haguem oblidat, però no vull confondre les dues vessants. Quan sóc un músic em limito a tocar, i quan faig de psicòleg... a analitzar, suposo! (riu). Sinó seria una esquizofrènia molt estranya. Quan sóc sobre l'escenari em limito a buscar comunicació amb el públic, i donar el màxim de diversió.
De fet, el sentit de l'humor és molt present a la seva música.
Jo també ho penso! És perquè no ens sentim uns grans artistes, persones de gran ego. Simplement, volem donar el millor que tenim a partir de l'amor pel que fem.
Parlem de Futurinô. Quina part de "futur" té l'àlbum, i quina pertany als antics "rinô"?
Gràcies per preguntar-m'ho, perquè tinc una resposta molt senzilla (riu). El futur ve donat per la col·laboració amb els Electronic Shadows, que són els artífexs de tota la posada en escena, i que estan obsessionats pel futur. Jo en canvi li tinc molta por! Per mi va suposar tot un canvi de mentalitat titular l'àlbum així, perquè vaig haver d'afrontar que hi havia molt de mirar endavant en aquest treball. La visió dels Electronic és l'escenari futurista, i la meva és el treball "rinô".
Per què diu que té por del futur?
Perquè significa que em faig cada cop més vell... m'estimaria més poder aturar la màquina!
Tots els seus àlbums han tingut un determinat concepte com a base: la mort o l'esquizofrènia, per exemple. El futur ha estat el concepte que els ha inspirat ara?
Sí, sobretot orientat a l'estètica treballada pels Electronic Shadows: la nostra imatge, la posada en escena, els videoclips. Hi hem estat molt bé perquè cada cop més els discos són un treball d'equip que anem canviant segons el concepte que tinguem com a base.
I un cop més han buscat la col·laboració de diversos cantants: Mark Gardener, Ninja dels The Go Team, o Luke Paterson. Què és el que prioritzen quan estan buscant col·laboracions?
Primer de tot, una bona veu i un bon escriptor, però sobretot necessitem que hi hagi un bon feeling. El treball el fem sempre a Montpeller i esperem que poguem sentir alguna cosa especial, tant en la feina a l'estudi com quan pugen a l'escenari amb nosaltres. I sovint hem creat lligams molt forts.
La indústria musical se sustenta ara no en la venda de discos, sinó en els directes. I precisament, el tour de Futurinô és on han volgut treballar més aquest aspecte, aconseguint un xou multimèdia integral...
Efectivament, hi ha tota classe de projeccions, imatges molt treballades i tot el concert esdevé una experiència visual única. Pensem que tenim la reputació de ser una banda de directes, i volem mantenir-la. Per això ens esforcem i prenem riscos, que en alguna ocasió poden no sortir-nos bé.
Per exemple...
En aquesta mateixa gira. Viatjar amb aquest muntatge no és gens senzill, i a vegades penso que no ens hauríem de complicar tant la vida. Però així és com ens agrada treballar! (riu).
Es mouen entre rock i electro, entre guitarres i beats. Podrien abandonar una d'aquestes vessants i triar-ne només una?
Sempre serem entre les dues. Les guitarres són part de "rinôçérôse", i és clar que podríem fer una cançó només amb teclat, però només seria interessant en una o dues ocasions. Tornaríem a la guitarra, i mai ens podríem oblidar dels beats. No podria fer simplement rock que sonés "tum tum" (canta), m'interessen els ritmes més complexos (torna a cantar).
Són d'aquells artistes que decideixen absolutament tots els detalls que envolten la seva música. Ara que la seva discogràfica ha estat absorbida per Universal, tenen por d'estar més controlats?
Les grans multinacionals no es preocupen en absolut per aquests temes; no sé com és Universal a Espanya, però a França està feta per treballar amb artistes del mainstream, no estan gaire interessats per nosaltres. Així que no hi ha risc que ens marquin límits, i per tant ningú pot controlar "rinôçérôse" exceptuant-nos a nosaltres. Si ho intentessin, els deixaríem a l'instant!